Els escacs ràpids de la CUP

Hi ha moltes menes d’escacs. Tots hem vist el posat saberut dels jugadors a les pel·lícules que exemplifiquen la partida lenta, la partida intemporal fins i tot; però també hi ha altres maneres d’afrontar el joc.

Per exemple, ¿com ha utilitzat la CUP la metàfora dels escacs per transmetre la concepció “antiprocessista” del que hauria d’ésser el procés d’autodeterminació de Catalunya?

El vídeo no mostra la partida canònica lenta sinó un altre tipus de partida, la ràpida a cinc minuts per jugador. En les quals, a part d’intentar donar escac i mat en menys de cinc minuts, s’ha d’estar concentrat per no perdre la partida per temps, fet que en el rellotge ad hoc es visualitza amb la bandereta vermella que cau en la seva vertical en el segon abans de les 12. En aquest cas, el jugador amb la bandereta al seu lloc li pot reclamar el punt sencer a l’adversari que té la bandereta caiguda, és a dir, que ha esgotat el seu temps.

Publicitat

Certament el vertigen del 21D, i ara amb l’afegit dels empresonaments, ens rememora una ràpida d’escacs: no hi ha gaire temps per pensar, sols per jugar i prémer el rellotge perquè corri el temps del rival.

I en aquest sentit no deix de cridar l’atenció que Mariano Rajoy hagi decidit plantejar aquest tipus de partida.

Recordem que el 21 d’octubre, PSOE i Ciudadanos deien que Rajoy els hi havia comunicat que volia fer les eleccions el 28 de gener. Però dies després Soraya deixà anar que es podrien convocar eleccions quan la situació política a Catalunya estigués “normalitzada”. Aleshores, quin sentit té ara convocar eleccions pel 21 de desembre?

Anem al 10 d’octubre, quan Carles Puigdemont invocà les paraules del president del Consell d’Europa, Donald Tusk, per no fer llavors una declaració d’independència “que fes el diàleg impossible”. I el mateix 27 d’octubre, entre la proclamació de la República i la convocatòria d’eleccions per part de Rajoy, Tusk torna a fer una piulada demanant al govern espanyol afavorir “la força dels arguments i no els arguments de la força”.

Però tot això tampoc explica la pressa de la convocatòria pel 21D. De fet Mariano Rajoy tenia una oportunitat d’or d’imposar un 155 a foc lent, però potser es va precipitar en la seva decisió en no valorar que l’estratègia escollida pel Govern de la Generalitat seria la “pacifista” i no la de l’atrinxerament i la resistència activa.

I en un context de 155 a partida lenta, certament les contradiccions entre el PDeCAT, ERC i la CUP-Crida Constituent haguessin pogut fer saltar pels aires la unitat independentista.

¿És una errada, doncs, haver proposat aquesta partida ràpida a les forces independentistes pel 21D, calculant que no hi són a temps de reorganitzar-se?

Podria ser una decisió de Rajoy fruit del pànic: el de no saber com guanyar al moviment independentista en el camp obert de les urnes.

Així, ¿perquè no intentar aprofitar la presumpta oportunitat per guanyar unes eleccions als independentistes amb l’ajut equidistant dels comuns i del “155” a Podem, per tal d’imposar la reforma de la Constitució espanyola en lloc del referèndum d’autodeterminació?

Sens dubte es tracta d’una jugada arriscada i que, entre altres, penja del fil de l’Assemblea Nacional Extraordinària de la CUP del 12 de novembre.

Perquè ¿no hi ha el risc que aquesta assemblea pugui donar llum verda, per exemple, a una candidatura de la CUP-CC alligada amb una candidatura del bloc sobiranista que reconeix la República catalana?

Una candidatura de l’esquerra rupturista que ajuntés persones com David Fernández, Teresa Forcades, Albano-Dante Fachin, Joan Giner, sens dubte seria el millor antídot pel bloc sobiranista reformista de Xavier Domènech, Ada Colau i Pablo Iglesias.

Un error, doncs, reptar la CUP a partida ràpida?

Si hem de fer cas del fotograma amb el rellotge veurem que les dues banderetes vermelles estan caigudes, és a dir, no pot guanyar ni l’un ni l’altre jugador. Això significa una situació de bloqueig: majoria absoluta independentista en escons però no en vots.

En tot cas, les banderetes ja estan aixecades i la resposta no és llunyana.