Les crítiques furibundes i irracionals del Partit Popular i Ciutadans al model educatiu català de la immersió lingüística, així com al procés cívic de normalització lingüística iniciat, als anys vuitanta del segle passat (amb la primera i excel·lent Directora de Política Lingüística, Aina Moll) venen de lluny. De fet, el partit de «Ciudadanos» va néixer a Catalunya, gairebé exclusivament, per «odi lingüístic i cultural» contra el català i per trencar la cohesió social de Catalunya; fins i tot es podria dir que el partit Ciudadanos és molt més espanyolista/assimilacionista que el PP (exceptuant, lògicament, el Sr. Garcia Albiol). No hi ha dubte que les darreres acusacions d’adoctrinaments contra el sistema educació català, per part del govern espanyol i l’unionisme oficialista a casa nostra, són terriblement injustes i malèvoles. De fet, el que realment pretenen el PP i ciutadans amb l’aplicació de l’article 155 de la Constitució és iniciar —de forma brutal— el control ideològic neofranquista de les escoles catalanes i dels mitjans de comunicació públics catalans.
Per altra banda, a mi m’agradaria saber quin adoctrinament es fa a les acadèmies militars, de la Guàrdia Civil i de la Policia Nacional. Cal tampoc no oblidar el que pretenia portar a terme l’exministre d’educació del PP i extertulià de la «brunete mediàtica» quan va esmentar al Congrés dels Diputats que calia «espanyolitzar» els escolars catalans. A més, és bo tenir memòria per recordar la indigna i demolidora frase de Francisco Caja, quan era president de Convivència Cívica Catalana, a Albert Rivera, líder de C’s : “Entre todos devolveremos al catalan a su situación anterior a 1978”. Aquest és objectiu bàsic —amb o sense l’article 155 de la Constitució— del govern espanyol, el PP, C’s i les diferents associacions unionistes/assimilacionistes: anihilar, anorrear completament la llengua pròpia de Catalunya, la llengua catalana, com en el temps del franquisme i, alhora, utilitzar-la com a arma llancívola per dividir els catalans i destrossar la cohesió social. El que és molt lamentable de tot això és que un partit com el PSC, el partit dels Raventós, Obiols, Maragall, etc. vulgui, pretengui anar de la mà d’aquesta gent tan poc constructiva, tan dogmàtica i tan ufana i superba.
