El passat 20 d’agost el Primer Ministre portuguès, António Costa, sentenciava via Twitter: “Em Barcelona com toda a Espanha, para lembrar as víctimes do brutal atentado e reforçar o nosso desejo de liberdade. Unidos somos mais fortes” acompanyava una foto al costat del President de Catalunya Carles Puigdemont i el President d’Espanya Mariano Rajoy durant la “missa per la pau i les víctimes del terrorisme”, dirigit per l’Arquebisbe Omella a la Basílica de la Sagrada Família.
Sostrec tres paraules del seu missatge: lembrar (recordar), liberdade (llibertat) i unidade (unitat), tres paraules que vertebraven el missatge del Primer Ministre portuguès als ciutadans de Barcelona, d’Espanya i del món.
“Vamonos lembrar”, eternament retrem tribut a les víctimes i seus familiars d’aquest atemptat que ens va colpejar fortament a la base de l’estómac i ens va doblegar, però mai no ens vàrem agenollar perquè ràpidament ens vam posar drets per continuar les nostres vides amb la determinació, dignitat i fermesa que sempre ens caracteritza. Ho vam fer per nosaltres i, sobretot, per ells, perquè possiblement el millor homenatge col·lectiu va ser reprendre la vida al punt on uns vils covards se les van arrabassar i va ser així com els comerços van tornar a obrir i els ciutadans de Catalunya i els turistes vam prendre les Rambles des del mateix dia, divendres.
Va esmentar la “liberdade”, aquella que hem defensat sempre, la llibertat de ser una societat plural, integradora, oberta, de fermes conviccions, de respecte al qui pensa i sent diferent de nosaltres, als que simplement estimen sense anteposar el sexe, la religió, el color de pell o l’origen, a aquells que indistintament de la seva ideologia, condició social, fe o origen ens unim en una mateixa abraçada en el silenci més absolut amb la resta de conciutadans a plaça Catalunya per formar una monolítica estructura social que rebutjava la barbàrie comesa a casa nostra. Aquella llibertat que busquem des de sempre i aquella llibertat que volem preservar, desenvolupar i administrar a totes les instàncies i per la resta de les nostres vides.
També va apel·lar a la “unidade”, unitat més necessària que mai, unitat que ens permeti compartir moltes coses, com ara la informació que ens garanteixi la seguretat que ens mereixem, unitat en els cossos de policia europeus, unitat d’acció dels governs per coordinar esforços en favor dels seus ciutadans, unitat en la lluita contra el terror, unitat en l’esforç de preservar els valors positius de la nostra societat occidental que ens ha forjat durant segles i dóna com a resultat el que ara som, per bé i per mal.
Ara bé, unitat no vol dir ser el mateix, torno a l’exemple de Plaça Catalunya on persones diverses vam romandre unides davant de la situació que ens havia convocat, unitat que vam poder veure en la seva foto Sr. Costa, on els dirigents de Catalunya, Espanya i Portugal mostraven el seu rebuig als atemptats de Barcelona i Cambrils.
Crec que com a Primer Ministre de Portugal coincidirà amb mi que estar unit no vol dir estar integrat, perquè l’Estat què vostè dignament representa gaudeix de la llibertat de protegir als seus ciutadans sense dependre que “un tercer” li permeti accedir a la informació; la llibertat de decidir, d’acord amb aquesta informació, les mesures de seguretat compatibles amb els nivells de risc que està assumint la seva població segons les recomanacions dels seus cossos de Seguretat; la llibertat de decidir les mesures preventives i correctives, civils i penals que pot executar després d’haver-hi patit un greuge terrorista o de qualsevol altra naturalesa; la llibertat de decidir en consonància a la seva sobirania les mesures que salvaguardin la vida dels seus ciutadans.
D’això es tracta, de romandre units no només a la resta de països europeus, també amb la resta del món en infinitat de situacions globals que requereixen respostes conjuntes preses des de la sobirania dels governs dels Estats.
Els catalans tenim la ferma convicció de romandre units des de la nostra llibertat, la qual és necessària per a desenvolupar el nostre espai al món global i exercir amb plenes responsabilitats i garanties les accions que el nostre govern consideri necessàries per protegir i dignificar als seus ciutadans.
