La situació dels joves és una variable clau en el desenvolupament econòmic i social de qualsevol Estat com a garantia d’un creixement sostenible i com a retroalimentació del seu sistema de seguretat social, segons paraules de l’Organització Internacional de Treball (OIT). Per tant, podríem dir que és un dels termòmetres socials per a mesurar la salut d’una economia, tant actual com de futur. Davant d’aquest fet cal parar atenció a la seva situació dins del mercat laboral i observar les dificultats a què s’enfronten davant l’actual canvi de paradigma provocat per la crisi econòmica, la globalització i el canvi de model productiu induït per les TIC’s. Sota la perspectiva que una economia que condemna els seus joves a situacions de precarietat hipoteca el seu futur.
La situació laboral de les persones joves (16 a 29 anys) a Catalunya, segons l’informe elaborat per l’Observatori Català de la Joventut, a partir de l’Enquesta de Població Activa (EPA) del 4t trimestre del 2016, és la següent:
• Retardament de l’entrada al mercat laboral (baixada continua de la taxa d’activitat, que es situa al 58,3%)
• Augment de la temporalitat (52,5%) que afecta a més de la meitat dels joves. En les persones adultes és el 16%.
• El 81,7% dels joves treballen en el sector serveis i amb feines de baixa qualificació i més precàries que les de més de 29 anys.
• 1 de cada 4 joves es troba en situació d’atur (24%). Xifra que s’ha vist beneficiada per la disminució de la taxa d’activitat. En el tram de 16 a 24 anys la taxa d’atur és del 32,3%.
• L’atur afecta més als joves sense estudis post obligatoris (38,4%) i als més joves (52,6% als menors de 20 anys). S’observa que l’educació és un element clau per tenir una posició més segura en el mercat laboral.
• El 48,8% de les persones joves estudien. La crisi econòmica va estimular el retorn o l’allargament dels estudis. Tot i que actualment es detecta una estabilització de la tendència que fins i tot disminueix lleugerament.
• La taxa d’emancipació de les persones joves se situa al 23,7%.
El mercat laboral català tot i que presenta una situació menys precària que el mercat laboral espanyol mostra els mateixos problemes estructurals, que si s’allarguen en el temps poden comportar la condemna de tota una generació a situacions de precarietat, davant l’exigència del mercat de treball de perfils professionals acreditats per donar resposta a les exigències econòmiques de flexibilitat, competitivitat i de tecnificació.
Davant aquesta situació, com podem millorar la situació dels joves davant el mercat laboral? En aquest punt res millor que analitzar realitats del nostre entorn com l’alemany que presenta una de les quotes d’atur més reduïdes de la UE (taxa d’atur 6,5% de menors de 25 anys, en el 2016). D’una manera simplificada podríem dir que dos factors són essencials en aquestes baixes taxes d’atur:
• Una economia dinàmica, diversificada i competitiva: Les empreses alemanyes ofereixen productes innovadors i competitius davant un procés de globalització en diferents camps com les infraestructures, protecció del medi ambient o manteniment de recursos.
• Aposta per la professionalitat: Comptar amb la suficient quantitat de persones amb qualificació professional és un dels factors essencials de l’èxit de l’economia germànica.
– La formació dual, sistema en què els joves es formen paral·lelament en una escola de formació professional i en una empresa. Sistema que facilita que les titulacions professionals tinguin el nivell d’excel·lència desitjat.
– Universitats i escoles tècniques molt orientades a la pràctica. Sistema que promou una bona comunicació entre l’àmbit empresarial i educatiu.
Davant el repte de construir una República catalana rica, plena i justa hem de ser conscients en quin punt estem, analitzant els nostres punts forts i febles i fer una aposta decidida de país. Deixar enrere una realitat econòmica poc dinàmica que ens encotilla, i posar els fonaments per impulsar una economia dinàmica, competitiva i innovadora. Afavorint una interrelació i retroalimentació entre el món empresarial i educatiu, com a base de detecció de necessitats estratègiques i com a desenvolupament que millori les competències professionals dels individus i l’entramat productiu. Un cop definits els objectius estratègics, dissenyar un model que vetlli per una idònia integració de la ciutadania i en especial dels joves en el teixit econòmic amb igualtat d’oportunitats.
