Aquest divendres 4 de Novembre, els Mossos d’Esquadra es presentaven a primera hora del matí al domicili de Montse Venturós, batllessa de Berga, i la traslladaven als jutjats. El fet pel qual ho feien, com tots sabem, era no haver-se presentat per segona vegada a declarar al jutjat per un presumpte delicte electoral: no haver retirat l’estelada de la façana del consistori de Berga durant les eleccions del 27S i el 20D.
A partir d’aquest fet es van generar diverses reaccions. Moltes mostres de suport, entitats, representats polítics, a les xarxes socials, concentracions al matí davant el jutjat de Berga o davant dels ajuntaments a la tarda, etc. Però a la vegada també van sorgir crítiques davant les actuacions dels Mossos d’Esquadra, exigint-los que havien d’haver desobeït. I això últim em va alarmar.
Per començar em va alarmar perquè amb aquests comentaris ens dividíem entre els favorables a la independència. El problema de fons és que la batllessa va penjar l’estelada per mandat democràtic i la resposta a obeir aquest mandat democràtic és la “judicialització” de la política, la persecució d’una idea. No quin cos de seguretat porta a terme o no aquesta acció.
En segon lloc, perquè el fet de demanar que uns treballadors desobeïssin (en aquest cas, els mossos d’esquadra) és no ser conscients d’en quin moment del procés estem. Fins que no estiguin aprovades les lleis de transitorietat, qualsevol treballador estaria desemparat.
En tercer lloc, estem confonent el fet de ser treballador d’un cos, amb el fet de ser representant electe. El representant electe és qui té un mandat democràtic al darrera i és a qui pertoca exigir-li que compleixi amb aquest. No a un treballador.
I finalment, en quart lloc, perquè per uns moments semblava que tornàvem a veure els fantasmes que ens han tingut amb l’ai al cor en diversos moments del procés. Partidisme davant de país.
Tindrem molts casos a partir d’ara com el de la Montse Venturós i valdria la pena que els tinguéssim ben presents. O aprenem dels errors del passat o estem condemnats a repetir-los. Així doncs, no tornem a cometre l’error històric de l’independentisme, dividir-nos entre nosaltres, o tornarem a ser allà on érem.
Com ja fa temps que circula per la xarxa, #totsjunts.
