La ploma i l’espasa (de cartó)

El president de Catalunya Acció, Santigo Espot, ha estat citat a declarar avui dilluns, dia 7 de novembre, a Madrid i a l’Audiencia Nacional, en qualitat d’investigat pel fet d’haver redactat i signat un manifest. En aquest manifest, conjuntament amb altres entitats independentistes, s’animava a xiular l’himne espanyol i el rei Borbó, Felip VI, a la final de la copa del rei de futbol de l’any 2015. La fiscalia espanyola va presentar recurs a l’arxivament de la causa en considerar que els fets (redactar un manifest) poden constituir delictes d’injúries al rei i als símbols o emblemes espanyols. Així mateix, les entitats signants del manifest s’enfronten a una multa conjunta de prop d’un milió d’euros per a donar-hi suport. Recordem que a la mitja part del partit, quan la xiulada havia estat eixordadora i s’havia vist a tot el món, la presidència del govern espanyol, en un gest inèdit, va emetre un comunicat dient que s’havien d’investigar els fets i els instigadors dels mateixos. És a dir, la xiulada va fer molt de mal a l’estat espanyol, sobretot perquè va estroncar l’operació de propaganda del nou rei Borbó i va mostrar al món una imatge independentista catalana molt potent i desacomplexada. La ploma del Santiago Espot va fer sonar les alarmes a molts despatxos de Madrid.

L’actitud de l’estat espanyol en aquest assumpte és més pròpia d’un estat totalitari que d’una democràcia consolidada. El Santiago Espot, amb el seu manifest i la consegüent xiulada monumental, va fer mal a la credibilitat democràtica d’Espanya i a les seves corcades institucions i va posar de manifest, un cop més, que la llibertat d’expressió i els drets humans més bàsics són, en el regne dels espanyols, d’una fragilitat extrema. Espanya torna a l’època de la inquisició. Perseguir a la gent per tenir idees i la gosadia de posar-les per escrit. És el què hi haurà, i més encara, fins que no siguem capaços d’alliberar-nos i crear un estat català independent, lliure i sobirà.

L’atac sense aturador que rebran les institucions i els càrrecs electes catalans que defensin el mandat democràtic sorgit de les urnes serà intens i sense aturador. L’estat espanyol veu amenaçada la seva existència per una força que l’hi és impròpia i molt incòmode: la democràcia. Com més sòlids i intel·ligents siguin els actes dels patriotes catalans, com és el cas del Santiago Espot, més virulentes i autoritàries seran les reaccions de l’estat. Posar les urnes, deixar parlar un Parlament, posar una bandera estelada o parlar d’ous i truites en un ple municipal és motiu perquè Espanya enviï càrrecs electes davant d’un jutge. Un càrrec electe però, a part del suport que la societat civil l’hi pugui donar, té el suport d’un partit i unes institucions darrera. En el cas del president de Catalunya Acció, això no passa. És un civil. El primer civil encausat directament pel procés. Per això és un avís a navegants: qualsevol civil que defensi de manera ferma la independència de Catalunya i faci seva la causa de la llibertat, és susceptible de ser encausat.

Publicitat

Els catalans hem de mantenir una ferma determinació en la lluita per la nostra llibertat. Cap amenaça ni atac dels espanyols ens poden fer desviar del camí traçat. Coneixent el Santiago Espot, puc assegurar que farà tot el possible i necessari per defensar l’honor, els drets i la llibertat de Catalunya amb la màxima fermesa. No crec que cap rei ni cap tribunal espanyol intimidin a un patriota com ell.