La República de la gent

Si aquest 2016 ha estat mogut, ple de dificultats i granític, en referència a les accions que ha pres el govern espanyol contra el procés sobiranista –sobretot a través de la Fiscalia i el Tribunal Constitucional- el proper 2017 encara serà molt més complicat. No obstant això, cal tenir molt en compte que ja som molts, cada cop en som més, els que volem, veiem i tenim clar que l’única sortida possible als problemes de Catalunya és una nova república independent, dintre de la interdependència europea, que construeixi les bases d’un país molt més net, molt més just, més lliure, més eficient, més solidari i, sobretot, que sigui una autèntica república de proximitat.

Per què el nou estat català, la nova república catalana hauria de ser de proximitat? De fet, avui en dia a Europa tots els països, petits, mitjans o grans, volen defensar la seva identitat, la seva idiosincràsia, la gran majoria dintre de la interdependència europea. Un tret en comú de tots ells és que la seva població vol, desitja que siguin estats de proximitat; que es respectin els seus productes i les seves llengües i cultures. En realitat no sempre és així, ja que els grans estats europeus sempre pretenen arribar a tot arreu i mantenen, a voltes, unes mentalitats colonials i imperials, que combinades amb unes polítiques econòmiques i socials neoconservadores provoquen un gran rebuig d’àmplies capes de població. Aquest desencís social, massa vegades, moltes vegades és manipulat, d’una manera extraordinàriament efectiva, per grups d’extrema dreta de “pelatges” molt diferents. Amb tot això vull dir que la futura república catalana ha de ser de proximitat, en el sentit que s’ha de preocupar de les persones i dels sectors econòmics tocats per la crisi i, sobretot, per els efectes perversos d’una desastrosa aplicació de l’anomenada globalització.

La nova república catalana ha de ser de proximitat per superar els grans defectes i mancances de l’època autonòmica, de molts anys de vicis inoculats per la política del “peix al cove”, la qual cosa ha provocat unes actitud poc exemplaritzants. La nova república catalana haurà d’estar sempre al costat de la gent, de les seves preocupacions, neguits i frustracions; i haurà de procurar canalitzar, de la millor manera, el gran talent i la riquesa econòmica i humana d’un país que vol ser lliure i sobirà, dintre d’uns paràmetres netament europeus.

Publicitat