El nou líder del Partit Quebequès (Parti Québéquois), elegit el passat 14 de novembre, va afirmar en el discurs de celebració de la victòria que aposta per un nou referèndum d’independència per al 2022.
Jean-François Lisée, el nou líder del PQ, és llicenciat en dret i periodista i va fer una campanya centrada en desbancar els liberals del govern en les properes eleccions, amb l’objectiu de poder formar un govern “nacional, progressista, ecologista, íntegre, eficaç i preocupat de fer progressar la nostra identitat i la laïcitat de les nostres institucions”.
Durant la campanya es va mostrar partidari de no destinar cap fons públic a la qüestió de la sobirania durant la legislatura 2018-2022, i plantejà una campanya de difusió del projecte de la independència que hauria de ser completament finançada pels militants i els ciutadans. Entre altres qüestions el seu programa també aposta per reduir el nombre d’immigrants, fet que el primer ministre quebequès, el liberal Philippe Couillard, ha aprofitat per vincular les posicions de Lisée a la dels partits europeus d’extrema dreta.
Efectivament, durant el seu discurs de celebració de la victòria Jean-François Lisée va fer referència a un proper referèndum per al 2022.
À l’élection de 2018, on va vous rendre la tâche facile, à vous les électeurs libéraux insatisfaits. On va vous présenter une équipe formidable, des idées novatrices, des futurs ministres intègres. Un hum-hum de bon gouvernement. L’indépendance, oui, comme mouvement souverainiste, on va essayer de vous convaincre que c’est le plus grand progrès pour le Québec et qu’on devrait, ensuite, en 2022 prendre une décision en ce sens. Mais comme gouvernement, pendant quatre ans, de 2018 à 2022, nous travaillerons ensemble, pour le bien commun, pour la nation, pour le Québec. On vous tend la main.
De celebrar-se el 2022, el plebiscit es produiria passats 27 anys del referèndum impulsat pel Partit Quebequès. En aquella ocasió el 49,6% dels sufragis van ser favorables a la secessió. Val a dir que tant el referèndum de 1980 com el de 1995 foren referèndums unilaterals en el sentit que no s’emparaven en legislació estatal del Quebec ni va existir cap pacte previ amb el govern federal del Canadà. Per tal motiu el referèndum fou impugnat pel govern federal i portat a la Cort Suprema del Canadà, que en sentència de 1998 determinà que la secessió s’hauria de produir de forma pactada amb l’estat central i amb un referèndum autoritzat pel Parlament federal. Dos anys més tard el govern federal aprovà la Llei de la Claretat, que intentà imposar les regles d’un futur referèndum contra el sobiranisme quebequès, que al seu torn aprovà la Llei d’Autodeterminació (Bill 99) amb l’objectiu de garantir que siguin els propis quebequesos qui decideixin l’estatus que volen tenir en un referèndum al marge de la Llei de Claretat. Amb l’ajornament del referèndum la pugna legal entre el govern federal i el govern de l’estat de Quebec, també queda ajornada.
El Partit Quebequès fou creat el 1968 amb l’objectiu d’aconseguir la independència del Québec. D’ençà les eleccions de 1994 quan obtingué 77 escons de 125 i un 44,75%, ha anat baixant en nombre de vots i escons fins enfonsar-se fins als 30 escons amb el 25,38% de vots en les darreres eleccions de 2014. Les properes eleccions al Parlament del Quebec estan previstes per a l’1 d’octubre de 2018.
Per a més informació sobre els darrers referèndums celebrats arreu del món us remetem a aquest article de L’Unilateral.
