Milers de persones han mort, i desenes de milers estan ferides a Turquia i a Síria a conseqüència del terratrèmol de 7,7 de magnitud (amb epicentre a Pazarcik, Kahramanmaras) el matí del 6 de febrer, amb successius i massius terratrèmols de 7,6 de magnitud (amb epicentre a Elbistan, Kahramanmaras) al migdia d’aquest dilluns 6.
Fa només tres mesos, Suleiman Soylu, el ministre de l’interior, va declarar un exercici davant de terratrèmols d’abast nacional. En la Trobada Introductòria del Centre Provincial de Reducció de Risc de Desastre organitzat en Kahramanmaras, epicentre de l’actual terratrèmol— el 19 d’agost de 2020, va dir “estem treballant intensament aquí des de maig del 2019. Aquest és un esforç exemplar i un estudi-pilot per a nosaltres. (…) Establirem la nostra unitat de cerca i rescat a Kahramanmaras tan aviat com sigui possible”, va declarar que Kahramanmaras seria una província exemplar per a Turquia. Encara que aquestes paraules van ser dites fa gairebé dos anys i sis mesos enrere, temps adequat per a prendre mesures, veiem que la seva intervenció va ser només un acte proclamatori, i que no es van prendre les mesures anunciades.
D’acord amb el que ha dit el president al matí, l’AFAD (Autoritat de Direcció de Desastres a Turquia), s’ha unit als esforços de cerca i rescat un equip de 9.000 rescatistes. Encara que aquest número s’espera que creixi, només arribarà a 10.176, d’acord amb el que va dir la nit del 6 de febrer el director general de l’AFAD, Orhan Tatar. Atès que tenim una població de més de deu milions a les regions afectades i també la seva extensió, s’entén que aquesta xifra no serà suficient. Les agències de notícies informen que hi ha àrees destruïdes que encara no han rebut equips de rescat. Malgrat els impostos que es cobren i les transformacions edilícies, i les reunions introductòries, els treballadors estan tractant de rescatar els seus parents i veïns amb pales i amb les mans nues. Mentrestant, malgrat l’immens pressupost, l’AFAD diu que els seus equips de rescat estan parcialment formats per voluntaris, i la institució demanda suport financer a la gent.
Els actes de govern fins al moment han garantit el seu accionar en el moment del desastre. Mentre la informació va quedant desactualitzada amb cada minut que passa, se sap que hi ha llocs que encara no han rebut cap ajuda ni equip de rescat, i alguns camins estan bloquejats pels enderrocs a més del col·lapse de viaductes, ponts i autopistes. Aquells que no han quedat atrapats entre enderrocs, estan lluitant amb el vent, la pluja i la neu en moltes àrees residencials. Aquestes són les hores de major importància per a salvar vides a causa del fred i la destrucció.
Milions de persones que viuen en les àrees del desastre i senten el dolor profundament, no poden esperar més.
Hi ha dues necessitats urgents en aquest moment del desastre: brindar l’equipament necessari per als equips de rescat perquè arribin a totes les regions que ho necessitin, i donar protecció contra el fred a la nostra gent en aquestes regions. El govern ha de cobrir aquestes necessitats mobilitzant els recursos que siguin necessaris. Encara que estem enfrontant l’atroç drama del terratrèmol, el que podem fer en la situació actual és molt més que el que s’està fent fins ara.
6 de febrer de 2023
Declaració del Partit de la Democràcia Obrera (IDP). Secció UIT-QI
