Ja em perdonareu, però em prenc una llicència i escric un relat completament imaginat.
Una ficció, una política ficció, però completament possible perquè està basada en certes i determinades probabilitats i, també, en determinats desitjos i possibles estratègies polítiques que ens permetin aconseguir la República Catalana independent.
Algú va dir: “Res té perquè ser realitat o ficció, perquè la realitat només depèn de tu”
La Vanguardia (Edició en català) 21 de setembre de 2016.
Puigdemont supera àmpliament la moció de confiança amb només 36 vots en contra
Data màxima per al referèndum d’autodeterminació juny de 2017
El president de la Generalitat Carles Puigdemont va superar ahir àmpliament la moció de confiança que va presentar davant la cambra catalana. 83 vots a favor (JxS, Catalunya sí que es pot, CUP), 36 en contra (PP i C’s) i 16 abstencions (PSC).
Des del final de la setmana passada que es començava a preveure aquest resultat tan favorable al nou full de ruta que va desenvolupar i detallar el president de la Generalitat en la sessió d’ahir al Parlament de Catalunya.
És bo que fem una cronologia dels fets que han conduït a aquest desenllaç, inimaginable fa només 3 mesos.
7 de juny. La CUP presenta una esmena a la totalitat dels pressupostos de la Generalitat presentats pel Govern. Això significa el trencament del pacte subscrit entre aquesta organització i el grup parlamentari de JxS. Aquest mateix dia, Carles Puigdemont anuncia que se sotmetrà a una moció de confiança el proper mes de setembre.
17 de juny. L’ANC emet un comunicat en què expressa el seu malestar i preocupació per la situació actual que viu el procés. Fa una dura crítica als partidismes que considera totalment estèrils i fa una proposta contundent:
1. Creació immediata de la Taula de forces polítiques i socials per la República Catalana, amb la participació de tots els partits polítics catalans i les principals entitats de la societat civil favorables a la constitució de la República Catalana, amb l’objectiu que sigui l’organisme unitari encarregat de la direcció política del procés de constitució del nou Estat.
2. Concentració unitària l’11 de setembre a Barcelona, sota el lema “Juny de 2017, referèndum d’autodeterminació”
26 de juny. Resultats de les eleccions espanyoles a Catalunya: En Comú Podem torna a guanyar les eleccions amb més força encara. Aconsegueix 15 escons. Els partits independentistes, ERC i CDC, aconsegueixen 8 escons cadascun. En el conjunt de l’Estat espanyol els resultats són: PP 120 escons, Unidos Podemos 91 escons, PSOE 81 escons, Ciudadanos 40 escons.
15 de juliol. Comunicat de la Taula de forces polítiques i socials per la República Catalana. Destaquem: “Davant les converses que s’estan mantenint a nivell de l’Estat espanyol per aconseguir formar govern i tenint en compte que el tema del referèndum a Catalunya està constantment damunt totes les taules de negociacions, la Taula de forces polítiques i socials per la República Catalana vol manifestar que:
1. Donem suport a la iniciativa dels partits catalans que encara veuen possible un acord amb l’Estat espanyol per celebrar un referèndum d’autodeterminació pactat. Aquest referèndum hauria de tenir lloc com a màxim durant el mes d’abril de 2017. La pregunta serà única i clara en el sentit de si s’accepta o no que Catalunya esdevingui un Estat independent i el resultat serà vinculant.
2. Si l’Estat espanyol, d’aquí al mes de juny, continua negant-se a acordar aquest referèndum, els partits partidaris d’aquest acord es comprometen a donar suport a un referèndum d’autodeterminació, organitzat per la Generalitat de Catalunya, que tindria lloc, com a màxim, el juny de 2017.
3. Des d’aquesta Taula, instem al Parlament de Catalunya a accelerar l’inici del debat constituent en la fase de participació ciutadana, amb la voluntat d’arribar al màxim nombre de ciutadans per convertir aquest debat en l’eina més adequada per reforçar i incrementar la majoria social favorable a la constitució de la República Catalana.
4. Instem al Govern de la Generalitat a incrementar l’acció exterior, per a obligar a la pressió diplomàtica de l’Estat espanyol i així facilitar el ressò internacional del nostre procés d’independència.
5. Ens comprometem a preparar la resposta ciutadana a la més que probable acció repressiva dels aparells polítics, judicials i policials de l’Estat espanyol. Aquesta resposta serà, sempre, de caràcter pacífic i massiu, rebutjant qualsevol mètode violent per deixar al descobert les actituds antidemocràtiques i violentes de l’Estat espanyol.”
Mes d’agost. S’intensifiquen les reunions de la Taula, així com les reunions del president de la Generalitat amb les diverses forces polítiques i socials.
11 de setembre. Una nova i extraordinària manifestació a Barcelona. De nou es parla de més de 2 milions de persones al carrer reivindicant el suport al Govern de la Generalitat i l’exigència d’un referèndum d’autodeterminació.
20 de setembre. El president de la Generalitat compareix davant del Parlament per defensar la moció de confiança. Exposa el full de ruta que incorpora la proposta de referèndum acordat amb l’Estat espanyol abans del mes d’abril i, si no hi ha resposta o aquesta és negativa, la Generalitat organitzarà un referèndum d’autodeterminació durant el mes de juny amb el suport de la majoria de la cambra catalana. Arribat el cas, la Generalitat demanarà el màxim suport internacional, així com la presència d’observadors europeus i de la resta del món que puguin certificar la legitimitat del procés.
Una àmplia majoria del Parlament de Catalunya està decidida a culminar el procés d’independència. De nou, com sempre, seran les urnes les que decidiran. D’aquí a un màxim de 9 mesos, la ciutadania catalana haurà decidit si vol o no vol constituir-se en un Estat independent. Si vol o no vol esdevenir una nova República catalana.
