La CUP i Junts Pel Sí sempre, sempre, estaran en desacord per un pressupost estrictament autonòmic. I també sempre, sempre, estaran en desacord per un pressupost d’un país independent. Només es podran posar d’acord, i amb totes les dificultats, en el pressupost per esdevenir un estat independent. En la mesura que el pressupost inclogui partides de la gestió d’una autonomia o de la gestió d’un estat independent, aleshores hi haurà més desacord. És lògic, defensen models de país amb moltes diferències. Són visions ideològicament, socialment, econòmicament, fins i tot culturalment, molt diferents. I no vol dir que no tinguin punts en comú, que en tenen, però hi ha moltes diferències de fons.
Això és una evidència política que els nostres parlamentaris no poden ignorar. Tota negociació que ignori aquesta evidència està condemnada al fracàs. Tanmateix, és exigible als nostres diputats que siguin conscients d’aquest factor essencial per a conduir amb èxit el full de ruta al qual s’han compromès, per la via del programa, amb els milions de ciutadans que els hem votat.
Aleshores, com a ciutadà que els ha votat, els faig dues preguntes:
1- El pressupost que presenten per aprovar, quin dels tres tipus vol ser: pressupost d’una autonomia, o per esdevenir un estat independent?
2- Si la resposta a la primera pregunta és “el pressupost per esdevenir un estat independent”, mireu si us plau quantes partides conté el pressupost que són temes de gestió i són susceptibles de discussió entre partits independentistes. D’aquestes, quantes podrien ajornar-se al proper pressupost un cop siguem independents? Segur que n’hi ha. Sempre incloem partides als pressupostos que són més voluntaristes que executables. Faig la recomanació als nostres diputats que facin l’esforç d’identificar-les i d’ajornar-les. Si en queden, de partides de gestió, i són inajornables i són temes de fons i poden generar discussió… aleshores tenim un problema. I aquí els partits independentistes han de cedir o, si no poden, han de treure aquest tema de la discussió pressupostària i del pressupost. O què volen, hipotecar el futur independent del país per un aspecte partidista que només podrà desenvolupar-se plenament fins que siguem independents?
Els partits independentistes han de ser clars. I han de dir clarament quins temes estan discutint i quins prioritzen per sobre d’altres, si realment el que volen és aprovar el pressupost que ens ha de dur a la independència.
La resta són discussions estèrils, improductives, sinó directament pèrdues deliberades de temps.
Demano als nostres 72 diputats claredat, honestedat i eficàcia. I el compliment del mandat democràtic.
