Fa unes setmanes recordàvem uns fets dels quals en celebrem el cent trentè aniversari. L’abril de 1886, Josep-Narcís Roca i Farreras redactava el famós manifest titulat Missatge d’adhesió al poble irlandès publicat a la revista l’Arch de Sant Martí i que es va enviar amb més de sis mil signatures al líder irlandès Charles Stewart Parnell. El manifest feia així:

“L’Arch de Sant Martí, periòdic defensor de la reivindicació dels drets civils i polítics de la Pàtria Catalana, en nom propi felicita enèrgicament Mr. Parnell pel triomf obtingut per Irlanda. Els sotasignants, decidits defensors dels drets de Catalunya en tota sa integritat, s’adhereixen a aquesta mostra de simpatia per al gran poble irlandès que amb tant de zel i activitat defensa sa llibertat i autonomia. Tant de bo que aviat puguin els irlandesos tornar-nos semblant obsequi! Visca Irlanda lliure!”. Val a dir que aquest manifest marcà un punt d’arrencada en les relacions catalano-irlandeses que continuarien a finals del segle XIX i principis del XX cada cop amb més força.

També informàvem d’un altre fet d’importància transcendental: l’Alçament de Pasqua (Éiri Amach na Cásca) el 24 d’abril de 1916, amb la proclamació del Govern provisional de la República irlandesa. El document de proclamació començava així “Homes i dones d’Irlanda: en nom de Déu i de les generacions mortes dels quals rep la vella tradició de ser nació, Irlanda, a través nostre, apel·la als seus infants a seguir la bandera i assestar un cop per la seva llibertat” tot declarant el dret de la gent d’Irlanda al control dels destins irlandesos. L’alçament que acabà amb la derrota dels patriotes irlandesos davant les forces britàniques les quals efectuaren una brutal repressió, tanmateix, significà un punt de no retorn i que acabà amb la independència d’Irlanda l’any 1921 amb la divisió de l’illa en dos estats, un d’ells, l’Ulster, sota dominació britànica.

Els darrers anys la relació entre Irlanda i Catalunya s’ha anat accentuant. En tenim alguns exemples molt recents. Cal recordar molt especialment les declaracions el maig del 2015 de l’alcalde de Dublín, Christy Burke, en una entrevista amb la delegació del Diplocat tot dient que “Catalunya mereix la independència”. També que dos mesos més tard al Parlament irlandès hi tenia lloc un debat entre parlamentaris irlandesos i el Secretari d’Afers Exteriors de la Generalitat, Roger Albinyana, el Secretari General de Diplocat, Albert Royo, i el representant de la Generalitat, Josep Manuel Suàrez. Una reunió que ens transmetia un missatge ben clar: Catalunya i Irlanda estan més a prop que mai.

missatge-al-poble-d-irlanda

Seguint el camí iniciat l’any 2011 amb la recepció al Parlament de Westminster per tal de lliurar un manifest d’agraïment als diputats gal·lesos, anglesos, escocesos i nord-irlandesos que van signar una moció a favor de Catalunya i la seva llibertat i que tingué continuïtat amb el lliurament de sengles manifestos al Parlament escocès, l’any 2013, i al Parlament danès, l’any 2015, tot seguint al mateix temps el fil de la història, tal com us vam anunciar, s’ha endegat una campanya de recollida d’adhesions al Manifest el qual lliurarem el pròxim dia 21 de setembre durant la recepció que tindrà lloc al Parlament d’Irlanda.
Tothom hi és convidat.

Trobareu més informació d’aquesta i properes campanyes a la web de ‘El cas dels catalans’.

 

1 COMENTARI

Comments are closed.