Empreses d’energia públiques? Sí, però de veritat!

image_pdfimage_print

Aquest article va ser publicat en castellà a la revista Energías Renovables, octubre de 2025 i també al web https://www.energias-renovables.com/pep-puig

En el darrers temps i davant els abusos de poder de les grans empreses privades que conformen l’oligopoli elèctric (i que són les hereves de les antigues empreses que monopolitzaven el mercat elèctric, des del triomf del dictador en la guerra que va seguir al cop d’estat del 18 de juliol de 1936) s’ha començat a parlar i a debatre la necessitat d’empreses elèctriques publiques a nivell local i autonòmic.

Però que vol dir ser una empresa elèctrica pública? Vol dir que la propietat està en mans de les persones de la comunitat. Però al meu entendre, no n’hi ha pas prou amb això. Vol dir també que, les persones de la comunitat elegeixen directament, i de forma democràtica,  les persones que formen el consell directiu de l’empresa, específicament per aquesta tasca i cap altra.

En el cas espanyol, i a Catalunya, el concepte de públic s’ha pervertit des de fa temps. Massa sovint, i en molts casos, una empresa es considera pública, quan és propietat d’un Ajuntament i el seu consell directiu està format per càrrecs electes de l’Ajuntament o nomenats directament per govern municipal. O també pot ser propietat d’una Comunitat Autònoma, el govern de la qual nomena directament tots el càrrecs de l’empresa elèctrica. Tan en un cas com en l’altre, el càrrecs electes han estat escollits per fer política municipal o autonòmica i no pas per dirigir empreses elèctriques.

Publicitat
Anunci de l'acte de presentació de Dempeus
Publicitat

Durant el règim franquista tenia la consideració de ‘públic’ allò que era propietat de l’Estat i gestionat per l’aparell estatal, concepte que, dissortadament, encara perdura. A mitjans del segle passat, hi va haver una tendència, entre les esquerres d’influència marxista, a defensar el model d’empreses, propietat de l’Estat, que hi havia a la URSS, a la República Popular de la Xina i a la resta de països de la seva influència. També, després de la segona guerra mundial, alguns estats occidentals decidiren ‘nacionalitzar’ empreses energètiques. A l’estat espanyol, després del triomf de la guerra que va seguir al cop d’estat feixista, el  dictador i els que li donaven suport, crearen un reguitzell d’empreses propietat de l’Estat i eufemísticament encara hi ha qui les titlla de ‘públiques’. N’és una mostra, per exemple, aquell grup empresarial que es va anomenar Instituto Nacional de Indústria (INI) que va ser la més emblemàtica del franquisme. Altres, en el camp de l’energia, foren Endesa, Enher, Gesa, Unelco o Campsa.

Comença a ser l’hora que des dels àmbits locals i autonòmics es comenci a parlar de la propietat ciutadana de les tecnologies de generació d’electricitat, de calor, de motricitat, etc., i s’aprofundeixi en el seu significat per facilitar maneres de com la ciutadania pot ser activa en la generació de l’energia que es necessita en la vida quotidiana.

Comença a ser l’hora també que des dels àmbits locals es comenci a parlar de la propietat ciutadana de les xarxes de distribució d’electricitat (de gas, de telefonia, etc.), a parlar de quines maneres pot la ciutadania recuperar-ne la titularitat i com fer que la gestió estigui al servei de les comunitats. La xarxa de distribució és la clau que obre la porta a la generació elèctrica distribuïda i a l’ús directe de l’electricitat generada, doncs qui n’és titular pot fixar les condicions per injectar-hi electricitat generada localment i per fer servir localment l’electricitat generada.

Avui, en ple segle XXI no te cap mena de sentit continuar emprant la paraula ‘pública’  amb el mateix significat que tenia en temps passats i amb les mateixes maneres de fer com s’ha anat fent fins ara.

Ara és necessari repensar el concepte de ‘públic’ aplicat al món empresarial. Que una empresa sigui propietat de l’administració (sigui al nivell que sigui) no vol dir que sigui una empresa ‘pública’, ni que estigui al servei de la societat. Al món hi ha empreses que són propietat directament de la ciutadania i on la ciutadania escull, en eleccions directes, els seus consells d’administració, independentment de les eleccions que hi pugui haver per configurar els consistoris locals o els governs de nivells supralocals.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here