En un article anterior explicava les possibles conseqüències del fet que Marc Murtra, provinent de presidir Indra, agafés les regnes de Telefònica, empresa amb majoria de l’Estat i de La Caixa, i que les d’Indra (empresa tractora de la indústria de defensa espanyola) les agafés Ángel Escribano, provinent de la presidència de EM&E (Escribano Mechanical & Engineering), que dominava amb més del 50% amb el seu germà Javier. Tots dos germans participen en un 16,33% del capital de Tess Defence (que dissenya i fabrica vehicles militars d’última generació com per exemple el VCR 8×8) i en el 40% de l’empresa SMS (Sistema de Mísiles de España). A més, l’any passat van crear EM&E Electronics que facturà 320 M€ el 2024, una inversió d’11 M€ en R+D i una cartera de comandes superior als 1.000 milions en el trienni vinent.
Indra, amb el nom del patró de la casta guerrera ària, segons la religió vèdica, és una multinacional espanyola, amb seu a Alcobendas (Madrid), que opera principalment en els sectors de defensa, tecnologies de la informació (TIC), trànsit aeri i aeroespacial, energia, telecomunicacions, serveis financers com ara sistemes de control de trànsit aeri (gestiona aproximadament un terç del trànsit mundial), simuladors d’aeronaus, sistemes de facturació de transport públic utilitzats en metròpolis com París, Madrid, Barcelona, etc. Se sol considerar que té una desena de filials des de Sud-amèrica a Romania o al Marroc, entre les quals es consideren nuclears Minsait (dèiem en el nostre article que Telefònica pretenia controlar aquesta filial tecnològica), Inmize Sistemas, una empresa conjunta creada el 2002 amb MBDA (Minority Business Development Agency, corporació multinacional europea especialitzada en el disseny, desenvolupament i fabricació de míssils i sistemes relacionats). A més, podem parlar d’Indra Seguridad, Comunicaciones Seguras, Prointec (de sistemes antiincendis), Business Consulting, BPO (externalització de processos de negocis), etc.
En l’accionariat d’Indra hi ha l’Estat (285), EM&E (14,3%) i SAPA, empresa històrica del sector de la defensa i l’automoció, ubicada a Eibar (Guipúscoa), especialitzada en sistemes de transmissió i motors per a vehicles blindats, antiga Sociedad Anónima Plasencia de las Armas, avui a mans de Jokin Aperribay, soci d’Indra a Tess Defence) (7,98%) i Amber Capital (7,24%), un fons d’Inversió britànica.
Com ja hem explicat aquí mateix, des del juliol passat està a l’aire la compra per part d’Indra de EM&E Group (Escribano Mechanical & Engineering). I també està en l’aire la intenció per part d’Indra de comprar Comforsa (empresa metal·lúrgica de la Generalitat que pertany al hòlding Avançsa i factura 66 o 70 M€ anuals). En l’ínterim, el passat 25-VI reuní en un gran esdeveniment catorze entitats espanyoles en el marc de l’Indra Tecnology Marketplace, una mena de trobada firal on s’hi ha presentat disset projectes tecnològics disruptius integrats en el programa NGWS/FCAS (New Generation Weapon System/Futur Combat Air System, és a dir, Sistema d’Armes de Nova Generació/Futur sistema aeri de combat), un programa en què també hi participen Alemanya i França, i que pretén desenvolupar un sistema de sistemes, el resultat dels quals ha de ser un avió-caça de sisena generació acompanyat per drons col·laboradors, interconnectats a través d’un núvol de combat que integra dades, sensors capacitats de decisió autònomes.
Hi participaren universitats i centres d’investigació com el Supercomputer Center, l’Institut d’astrofísica de Canàries i empreses emergents com Quside (amb seu a Castelldefels, desenvolupa i fabrica components quàntics, en concret generadors de nombres aleatoris quàntics QRNG integrats en xips fotònics), Fila (consultora en transformació digital), IDBotic (que proporciona solucions d’encriptació i autenticació de maquinària i dispositius IoT, especialment indicades per a entorns de defensa, indústria i telecomunicacions).
Els projectes s’agrupaven en dues grans àrees, núvol de combat i sensors avançats, i es presentaven innovacions de tota mena (computació al núvol, IA, fotònica, tecnologies quàntiques, edge computing, tècniques punteres de ciberseguretat…). Un exitós i gran aparador per aprofitar les tecnologies duals o de doble ús, militar i civil. No debades hi van participar el coronel Luis Villar, director del Combined Project Team per part d’Espanya i el coronel Francisco Javier Martín García-Almenta, cap de l’Oficina dels sistemes aeris d’Ala Fixa en la Sotsdirecció General de Programes de la DGAM (Direcció General d’Armament i Material), la qual tindria cura dels sistemes aeris d’ales rígides, com per exemple l’Eurofighter, l’A-400M i altres projectes similars.
Indra vol exercir, amb la benedicció del govern, d’empresa tractora de la indústria de defensa espanyola col·laborant amb França i Alemanya amb el projecte estrella europeu, el FCAS (Futur Combat Air System, és a dir, Futur Sistema Aeri de Combat). N’hi va haver prou del toc de timbal de Trump perquè Europa s’hagi posat a rearmar-se, sense tenir gens en compte l’opinió pública, que no veu que la solució als conflictes sigui la guerra, ni calgui fer una despesa faraònica en un armament que, amb el temps, està condemnat a esdevenir obsolet. Sempre he sostingut que bons professors a les madrasses islàmiques estudiant l’Alcorà serien més econòmics i més eficaços per acabar amb les intoleràncies i els fonamentalismes que qualsevol míssil. Arran del genocidi a Gaza, Espanya havia anunciat que trencaria els contractes d’armament amb Israel, però s’han mantingut les inversions amb el seu intermediari Guardian Homeland Security. La indústria militar israeliana s’ha embutxacat de pagaments de l’Estat 1.044 milions segons en ¡l Centre Delàs. ¿El maig passat les Cortes no van fixar que l’Estat espanyol prohibiria el comerç d’armes (i combustibles per aeronaus o tancs) amb aquells estats investigats per un tribunal internacional per, entre altres motius, cometre genocidi?
Enllà de l’embargament immediat que posi fi a les importacions i exportacions d’armament, caldria un canvi de mentalitat. La guerra l’origina la por? Quina por tenim? Que el veí tingui més capacitat de matar que nosaltres?
