«En nom de l’ANC vull expressar que la sentència publicada aquesta setmana demanant l’extracció del Museu Nacional d’Art de Catalunya de les pintures de Sixena és un atemptat contra el patrimoni de la humanitat».
Cent per cent d’acord amb les contundents i precises paraules del president de l’Assemblea Nacional Catalana, Lluís Llach. Un atemptat contra un patrimoni que Catalunya salvà i recuperà en els dies tràgics de la mal anomenada Guerra Civil. Si no fos per la valenta i agosarada actuació del govern de la Generalitat de Catalunya, sota la direcció de Josep Gudiol, de les pintures de Sixena no se’n cantaria ni gall ni gallina.
La sentència del tribunal espanyol que obliga la Generalitat a lliurar les pintures murals del monestir de Sixena és l’últim ( tal com actua Espanya podríem dir-ne el penúltim) espoli que rep Catalunya i que per cap mena de raó pot ser acceptada com, de forma poruga i vergonyant, l’accepta el president de Catalunya.
Hem de tenir ben clar que si fóssim un país, un estat, autènticament democràtic, aquesta sentència mai s’hagués produït, però sabem com actua l’Espanya secular, en podríem fer una enciclopèdia, en tot el que fa referència a Catalunya.
Des de l’Aragó, des de Madrid, sense cap mena de rubor certifiquen que l’actuació del Tribunal Suprem ha estat imparcial. Imparcial un Tribunal que és el mateix que va dictar sentència contra l’independentisme català? Algú s’ho creu?
La «imparcialitat» ens mostra que s’exigeix el retorn d’unes obres mal emmagatzemades i oblidades a Sixena i que les monges del monestir en anar-se’n i venir a Catalunya, a Valldoreix concretament, varen vendre a la Generalitat, però que l’any 2017 foren confiscades i dutes manu militari a Sixena sense, a més a més, pagar-ne ni un ral.
I ara toca destruir un patrimoni que mai s’ha agraït a Catalunya tot el que ha fet per a conservar-lo i que no es fes malbé. Ja n’estem tips i al nostre govern li toca plantar cara i dir que ja n’hi ha prou. Ho farà el senyor Illa?.
Fem nostres les paraules precises i contundents de l’escriptor Joan Rovira: «El que toca és passar comptes, girar una factura a l’Aragó, engegar-los a fer punyetes i recordar que tot això només té una sortida. Es diu independència, en català i en lapao»
Per acabar hauríem de denunciar amb la veu ben alta un fet que aclareix el tracte dels tribunals espanyols a una situació que no deixa de ser una burla i un escàndol: les obres de Sixena que estan a Madrid, curiosament, o no, no han estat mai retornades. En nom de l’ANC vull expressar que la sentència publicada aquesta setmana demanant l’extracció del Museu Nacional d’Art de Catalunya de les pintures de Sixena és un atemptat contra el patrimoni de la humanitat».
