Ja fa molt temps vaig anar recollint durant tres o quatre anys citacions que llegia d’ací d’allà i que considerava sàvies o senzillament em divertien. És (per mi) un tresor (són unes 200) que incomprensiblement no he fet servir degudament. És una falta que, en el temps que encara em quedi, penso esmenar i començo avui amb aquest article.
La primera citació és de l’escriptor polonès Stanislaw J. Lec, i crec que el que diu ell es pot aplicar a una colla de polítics de tots els temps, però (pel que ens afecta) a molts d’avui, des de Putin fins a Pedro Sànchez (amb els matisos diferencials que hi hagi): “Tenia la consciència neta. No la usava mai”. Això de “consciència” ho deuen considerar com un destorb sobrer que no va per ells. La qüestió és que el seu insà desig de poder sigui satisfet, costi les vides que costi, costi els patiments que costi
La segona és de l’industrial americà Henry Ford: “El fracàs és l’ocasió de fer-ho millor la proòxima vegada”. I aquesta frase va com anell al dit per l’independentisme català. Encara que, com sempre, hi hagi qui aprèn dels errors i qui no ho fa. Pel que fa al 2017, no té gaire sentit dir només: “Ho tornarem a fer”. No. Ho hem de tornar a fer millor! I pel camí no fer disbarats com investir com a president de la Generalitat un lacai dels nostres contraris. I si els partits no s’acaben d’aclarir, que la societat civil s’empoderi de la tasca fins que a aquells no els quedi més remei que ajuntar-s’hi .
La tercera és del romà Ovidi: “Qui té diners pot permetre’s de ser tan imbècil com vulgui”. Això, pel que fa al nostre entorn pot aplicar-se als rics de “la llotja del Bernabeu” que no saben veure que perjudicar Catalunya els hi talla a ells possibilitats que són massa cecs per veure. Però es pot aplicar amb tota justícia a l’home més ric de la història del món: Elon Musk, que no sols ha estat clau per a la reelecció d’un altre de la mateixa jeia com Trump, sinó que ara vol ajudar com sigui les extremes dretes europees, ficant-se allà on ningú li ha demanat.
La quarta és de l’italià Antonio Gramsci: “La història ensenya, però no té deixebles”. I com a conseqüència passa el que diu Bertran Russell: “La història del món és la suma de tot allò que hauria estat evitable”. En un marc més petitet, quantes coses haurien estat evitables en la relació entre els pobles de la península ibèrica! Però tots els que no usaven la seva consciència, tots els que es podien permetre ser tan imbècils com volguessin ens han portat on ara som: al punt sense retorn que acabarà (més tard o més d’hora) amb la “España rota” que aquells volien evitar.
No us alarmeu. El següent article serà altra vegada “normal”. Un bon any als amables lectors!
