Més clar, l’aigua

Ja de bell començament, com saben els amables lectors, he estat un dels molts que han posat el crit al cel contra el pacte d’EERC-PSC per investir Illa, i ho han qualificat de paper mullat que, com es diu, no val ni la tinta amb què ha estat escrit. I per si algú en tingués encara algun dubte, el Sr. Illa ho ha deixat tot més clar que l’aigua amb la formació del seu govern.

Un dels moltíssims patriotes que fan una feina abnegada i sovint anònima per al nostre país, repassa diaris i xarxes socials per extreure’n allò que li sembla més nociu per Catalunya i ho escampa amb el nom (pràcticament anònim) de “Josep”. I la darrera selecció d’en Josep té prou elements per deixar “més clar que l’aigua” cap on vol anar el president “155” de la Generalitat i esmicola tots els arguments de l’Esquerra Ex-republicana per investir-lo. Mirem-nos-ho, a la vista dels antecedents o de les declaracions de cinc consellers del nou govern.

Javier Villamayor, nou secretari de la Presidència, home de confiança d’Illa, es va destacar per fer causa comuna amb la mal anomenada “Societat Civil Catalana” contra el referèndum de l’octubre del 2017 i per anar de bracet amb aquests elements d’extrema dreta a les manifestacions contra les aspiracions dels catalans.

Publicitat

Esther Niubó, nova consellera d’Ensenyament ha dit que l’escola és per ensenyar, no pas per salvar el català i que s’han de complir les ordres dels jutges de fer almenys un 25% de les classes en espanyol.

Jaume Duch, exdiputat al Parlament Europeu, ha votat allà sempre junt amb els de Vox, contra tot el que pogués impedir l’espanyolització de Catalunya. Diu que faria fora de la EU una Catalunya independent, i que no es parli de Catalunya a Brussel·les és el millor que pot passar. I aquest home és ara conseller d’Acció Exterior. Suposo que el primer que farà serà emmordassar tots els delegats de Catalunya a l’estranger.

Alicia Romero, nova consellera d’Economia, diu sense embuts que Catalunya NO ha de tenir cap règim singular (també: més clar, l’aigua).

I Ramon Espadaler, nou conseller de Justícia diu que “Defender a Llarena es defender el estado de derecho y la independencia judicial”. No senyor Espadaler, defensar un mentider, perjuri i prevaricador és senzillament una vergonya per a qualsevol estat de dret.

Suposo que, furgant una mica, dels altres consellers trobaríem més d’una “perla” semblant. Però aquestes cinc mostres són suficients per deixar EERC sense una trista fulla de figuera per tapar-se les vergonyes.

Trobo que una de les maneres de comentar l’actuació dels dirigents d’EERC seria publicar una esquela als diaris:

Per a Catalunya s’acosten temps com els que ja viuen València i les Illes. Motius perquè la gent surti al carrer per protestar contra aquest govern n’hi haurà més que no voldríem. I de moment només podem dir: Vergonya, esquerrans! Vergonya!