L’any 1974 s’estrenava l’himne nou del Barça, escrit per en Josep Maria Espinàs i en Jaume Picas i musicat per en Manuel Valls. Era un himne esportiu més o anava més enllà?
Si fem un estudi a fons de la lletra ens adonarem de seguida que, ben segur, els seus autors anaven molt més enllà d’un himne alegre per a un club de futbol, un himne que aixequés els ànims dels seus socis i seguidors. Si ens hi fixem, veurem que com aquell qui res la lletra anava molt més enllà. L’himne, recordem-ho, sorgí en època franquista i el fet de ser seguidor del Barça tenia per a moltes persones, moltíssimes, un sentit que anava més enllà de l’estrictament esportiu.
En aquells anys, de Madrid estant, tothom tenia molt clar què significava aquest club per als catalans. Espinàs i Picas, amb tota la «mala intenció» ho deien tot: Tots units fem força. Una frase que convidava a fer una reflexió en profunditat i traslladar-ne el sentit i tota la força a una Catalunya que feia anys lluitava per no sentir-se esclavitzada. Si traslladem aquest sentiment de força i d’unitat al dia d’avui, ens adonarem i serem ben conscients que el món polític coixeja per tots costats.
Estem patint i suportant una situació política certament difícil. La brutal i irracional actuació dels sectors polítics, judicials i policials de l’Estat contra el moviment independentista català ha fet estralls. Hem patit violència, persecució, repressió, condemnes a presó i tota mena de persecució política i encara queda viu i sense aturador el procés persecutori contra els catalans.
Per més que ens vulguin enganyar i que per necessitat espúria, o convenciment, alguns representants de les forces polítiques catalanes hagin intentat pactar una nova situació, la veritat és que les forces estatals, molt especialment de l’àmbit judicial, continuen amb l’actitud persecutòria, àdhuc sense tenir en compte les lleis aprovades al Congrés dels Diputats. S’haurà d’estudiar en profunditat l’actuació d’alguns jutges que, com denuncien els experts, entren de ple en el món de la prevaricació.
Ja és hora que els nostres representants polítics obrin els ulls i s’adonin que les picabaralles i retrets que un dia sí i un altre també no tenen aturador, deixant estabornida l’opinió pública, i molt especialment aquells que s’ho han jugat tot, fins a perdre bous i esquelles i la llibertat, tinguin ben clar que només anant junts serà possible arribar a assolir el fi desitjat que no és més, ni menys, que la plena llibertat del nostre poble.
Recordem les sentides i contundents paraules de Francesc Macià que ens ho diuen tot: «Lluitem per una Catalunya políticament lliure, socialment justa, econòmicament pròspera i espiritualment gloriosa».
Tinguem doncs ben clar, que ja n’és hora, de desar els retrets, les enveges i la desunió al calaix dels mals endreços. Donem-nos les mans, fem nostre el Tots units fem força i farem realitat aquelles altres paraules de l’himne blaugrana que pertanyen a tots els catalans: Que mai ningú ens podrà tòrcer.
