L‘escola Humboldt (https://humboldt-schule.de/) de Wiesbaden ha promogut entre les seves activitats d’aprenentage una estada de dues setmanes de 18 estudiants de batxillerat a Barcelona.
Wiesbaden és la capital de l’estat federal de Hessen, al centre d’Alemanya i molt a prop de la ciutat de Frankfurt. L’escola Humboldt és un reconegut institut privat, fundat el 1958. Entre els seus reclams, assegura completar el batxillerat i poder accedir a la universitat en un any menys que la resta d’instituts. Es tracta, doncs, d’una escola prestigiosa i amb una trajectòria d’èxits que fa que sigui l’escollida per les famílies que aspiren a un ensenyament de molta qualitat.
Els estudiants que són a Barcelona, d’entre 15 i 16 anys, han escollit una llengua romànica com a assignatura opcional, en molts casos el castellà i fins i tot algun d’ells el llatí. En aquesta estada a Barcelona hi han afegit per primer cop l’estudi del català. Així, dediquen els matins a aprendre català i castellà, i les tardes visiten diferents llocs d’interès. Completen l’estada en famílies d’acollida, cosa que els permet conviure en un entorn familiar i més integrat a la ciutat.
A l’Unilateral hem aprofitat la visita que han fet al Camp Nou quan ja feia una setmana que eren aquí per conversar amb ells. Es tracta en general d’estudiants força oberts, amb ganes d’explicar coses i amb opinions sobre temes d’actualitat que acompanyen sovint amb raonaments. Per a la majoria és la primera visita a Barcelona i a Catalunya, tret de dos d’ells (una d’elles havia vingut l’any passat a veure el partit de futbol de l’Eintracht de Franfurt contra el Barça). Com dèiem, es tracta de nois i noies de 15-16 anys i en la majoria dels casos encara no han decidit el seu futur. Els que asseguren tenir-ho més clar manifesten intencions ben diverses: economista, emprenedor, controladora aèria, o feines en els àmbits de la medicina i de l’esport.
Els hem preguntat què destaquen de la seva estada aquí. Quasi tot el que els ve al cap són coses positives, són joves amb empenta i ganes de passar-ho bé, i ho estan aconseguint. Troben la ciutat molt bonica, la gent agradable, el menjar molt bo i sovint destaquen que els ha sorprès la bona gestió del trànsit i el funcionament del metro que, com diu la Milly, els permet arribar a tot arreu. La Clara remarca l’estil de les cases, especiament al barri antic i altres companys assenyalen la disposició dels carrers de l’eixample, amb els xamfrans com a detall interessant. I entre les seves millors experiències destaca la visita a la platja i al port, com comenta l’Emma, entre altres. Pràcticament l’única cosa negativa que esmenten és que han trobat alguns carrers que fan una mica de pudor.
Pel que fa a l’estudi del català i del castellà, alguns d’ells havien tingut algun petit contacte inicial amb el castellà a l’escola a Alemanya, però és el primer cop que es troben amb el català. Els sorprèn i el troben més difícil en alguns casos. De moment el seu llenguatge bàsic es limita a frases com: “molt bé” i “adéu” que pronuncien força bé o “em dic Clara”. És interessant un dels comentaris, referint-se al fet que troben que si es parla en català, els catalans ho agraïm i ens mostrem més oberts.
Els hem preguntat també si coneixien la recent demanda perquè el català sigui oficial a la Unió Europea i quina opinió els mereixia la qüestió. En tots els casos eren conscients d’aquest fet i, tot i la seva joventut, es mostraven disposats a fer saber la seva opinió, raonada, i en base al seu coneixement del tema.
Les opinions són diverses. Algun com en Carl Gustav considera la demanda com a interessant, ja que Catalunya té una economia forta (que si fos independent podria ser del nivell de Dinamarca). Altres no en tenen una opinió formada. L’Emma creu que el català és una llengua petita (es parla, diuen, només a Catalunya i les Illes Balears) però no li importaria que fos oficial. En alguna ocasió han observat que hi ha catalans que prefereixen no tocar el tema. En força altres casos s’hi mostren favorables, ho veuen com una cosa bona ja que Catalunya té la seva pròpia llengua. Curiosament, entre els favorables al reconeixement oficial del català, a la resposta sovint hi relacionen el dret i la possibilitat que Catalunya sigui independent.
Finalment els deixem que iniciïn la visita al Camp Nou. Els fa il·lusió, molts d’ells són aficionats al futbol i alguns com la Milly o en Felix han anat a veure els partits del Barça d’aquella setmana, contra el Bilbao i contra el Shakhtar Donetsk. Fins i tot, n’hi ha que juguen a futbol, com la Clara, que ara juga a l’Eintracht de Frankfurt i que li agradaria molt conèixer un dia a l’Aitana Bonmatí.
Es troben un Nou Camp en obres, amb un Museu ple d’història i èxits, i amb les expectatives que el nou Nou Camp serà millor que l’actual.
Ens diuen que la visita a Barcelona els està agradant i que voldrien tornar-hi. Des de l’Unilateral els animem a fer-ho, i a conèixer més el català i els catalans. El coneixement és la base de l’enteniment. Desitgem a aquests estudiants un futur brillant i feliç, i confiem que en la seva pròxima visita a Catalunya, es trobin un país renovat com el nou Nou Camp i políticament lliure.
