Traducció de l’article en alemany, penjat al bloc d’en Pere Grau, el 21.05.23
En pot accedir a l’article original aquí.
Quan després de la segona guerra mundial els europeus es van poder permetre de fer vacances a altre països, el govern de Franco va fer servir, amb èxit, l’eslògan Spain “is different” per aprofitar-se també del “boom” turístic. I, malauradament, en altres camps, Espanya ha estat sent diferent.
Quan l’ultranacionalisme espanyol veu en perill les seves opinions, ignora fins i tot la realitat, s’inventa una mena de “realitat paral·lela” que li és més agradable, i no té cap problema a ignorar i contravenir tant els principis fonamentals com les exhortacions dels gremis internacionals. Com ara altra vegada està passant.
En una resolució del 14.03.23, que el 15.05, també va ser publicada en castellà, la Comissió de Drets Humans de les Nacions Unides ha constatat de manera irrebatible que la destitució del president català Carles Puigdemont la tardor del 2017 no tenia cap fonament legal, és a dir que va ser il·legal, exigeix una reparació d’aquesta injustícia i dona a Espanya un termini de 180 dies perquè exposi quines mesures s’han pres per fer efectiva aquesta reparació. El text, traduït al català, es pot llegir en aquest article del Prof. Schönberger:
https://www.change.org/p/carles-puigdemont-solidaritat-amb-catalunya-pel-dret-a-l-autodeterminaci%C3%B3-pac%C3%ADfica/u31596492
I quina ha estat la primera reacció de la “different Spain”? En una entrevista per ràdio la ministra de Justícia espanyola Nadia Calviño, ha tingut la barra de dir que “en realitat” l’esmentada resolució no diu altra cosa que Puigdemont ha de lliurar-se a les autoritats espanyoles per ser castigat pels fets de l’octubre del 2017.
Que els polítics no sempre diuen la veritat és per desgràcia, conegut. Però que menteixen tan desvergonyidament i sense sentit ja passa menys sovint. Sense sentit, perquè és tan fàcil demostrar que ha mentit. En aquest cas com en altres, torna a demostrar.-se que quan es tracta de Catalunya, a Espanya no hi ha cap diferència entre l’ultranacionalisme de dretes i el d’esquerres.
I hom es pregunta una i altra vegada, no solament com a catalá, sinó com a convençut europeu, per què les institucions europees no tracten Espanya igual que Polònia i Hongria, per què sembla que sempre tanquin els ulls quan es tracta de la, ai, tan “perfecte” democràcia espanyola.
Parlament, Comissió, Consell d’Europa, tots han de defensar els principis fonamentals europeus i exigir el seu compliment a tot arreu de la Unió. No fer això en el cas espanyol és un error fatal que una hora o altra es revenjarà.
(Sobre l’entrevista amb Calviño, vegeu a Vilaweb, l’article de Vicent Partal del 20.05.23)
