La manca de consistència democràtica de l’Estat espanyol és un fet ben conegut, però ara també ho acaba de sentenciar el Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides. El Comitè ha dictaminat que l’Estat espanyol, via el seu executor Llarena, ha vulnerat l’article 25 del Pacte internacional de drets civils i polítics.
Concretament diu:
Article 25. Tots els ciutadans gaudiran, sense cap de les distincions esmentades a l’article 2, i sense restriccions indegudes, dels drets i oportunitats següents:
a. Participar en la direcció dels assumptes públics, directament o per mitjà de representants elegits lliurement;
b. Votar i ser elegits en eleccions periòdiques, autèntiques, realitzades per sufragi universal i igual i per vot secret que garanteixi la lliure expressió de la voluntat dels electors;
c. Tenir accés, en condicions generals d’igualtat, a les funcions públiques del seu país.
Com que jo vaig votar una llista en què el cap era el president Carles Puigdemont, en privar el jutge Llarena al president de l’acta de diputat, el que ha fet és vulnerar els meus drets i els de tots els altres votants. Queda clar que la meva participació en assumptes públics per mitjà del meu representant elegit lliurament no s’ha respectat. Evidentment, com tenen per costum, també han vulnerat els drets de l’afectat, el president, ja que li han llevat els seus drets polítics, sense que sobre ell recaigui cap condemna.
Com no podia ser altrament, els pocavergonyes del govern espanyol ja s’han afanyat a mentir. La vicepresidenta Calviño, una persona de qui no et pots refiar, com saben les d’Unidas Podemos. L’excel·lentíssima afirma que la resolució diu que Puigdemont ha de venir a Espanya per ser jutjat. Aquestes paraules no mereixen cap comentari altre que citar-les per mostrar el grau de desvergonyiment que tenen i l’intent de manipulació dels xais indocumentats.
També hem rebut la gran notícia dels detalls de la instrucció de la causa del Tsunami Democràtic. Una pel·lícula còmica si no fos pel mal que causa a les persones. Aquesta gent és dolenta, mancada de tota ètica. No deixa de ser sorprenent veure com d’amoïnats estan per la intel·ligència artificial. De manera imminent a Brussel·les presentaran una proposta de la Llei d’intel·ligència artificial. Ara l’estan negociant a la Unió Europea.
Molt amoïnats perquè la intel·ligència artificial no ens causi problemes, que no ens enganyi, la manca d’ètica que podria tenir la màquina… No veig que tinguin la mateixa preocupació pel que fan els polítics indesitjables, acostumats a mentir, manipular, enganyar i el que calgui per mantenir-se en el poder o per obtenir guanys.
La paraula fàstic és una de les que podem trobar per millor definir la sensació que causen aquestes persones. Ara em referia als de Madrid, però no cal anar gaire lluny per trobar indesitjables. A Catalunya en tenim un munt. Aquesta campanya electoral és una oportunitat més per veure els impresentables en acció.
