La consellera d’Economia i Hisenda, Natàlia Mas Guix, ha reivindicat avui el paper de l’Institut Català de Finances (ICF) com a eina per afrontar els reptes de la reactivació econòmica. Durant la seva intervenció a l’acte d’inauguració de la XXVII Trobada d’Economia a S’Agaró, la consellera ha argumentat que “estem entrant en una nova era econòmica, on l’impuls de la inversió pública serà fonamental”. Segons Mas Guix, l’ICF pot contribuir a aquesta nova era, especialment si obté la llicència bancària: “Amb la llicència bancària, l’ICF tindria accés a crèdit més barat per estimular l’activitat econòmica”, ha assegurat.
Mas Guix ha insistit en la necessitat d’aconseguir la llicència, i ha afegit que “es una qüestió que hem de seguir parlant amb el BCE i que, confio, que podrem resoldre bé”. La consellera ha afirmat que dotar l’ICF d’aquesta nova dimensió “contribuiria a la transmissió de la política monetària i a un entorn de finançament més competitiu, a Catalunya i al conjunt de l’Estat”.
La consellera ha remarcat que l’elevada inflació “ha forçat el BCE a apujar els tipus d’interès a un ritme força superior al que segurament haurien desitjat”, i ha aprofitat per destacar que l’increment del preu del diner “posa en alerta empreses, administracions i famílies endeutades”. En aquest sentit, ha afegit que “ho patim en primera persona en les finances de la Generalitat, amb l’increment del cost del deute que això suposarà i que afegirà complexitat als nostres comptes”.
Mas Guix ha concretat que “la pujada de tipus d’interès i del cost del deute té un efecte més acusat per a la Generalitat a causa del dèficit fiscal crònic que patim”. La responsable de les finances catalanes també ha subratllat “la urgència de corregir un model de finançament que posa pals a les rodes de la Generalitat”, i més encara quan és cabdal “l’impuls públic per a la reactivació econòmica i que s’executin les inversions pendents de l’Estat”.
Creixement superior al de la zona euro
La consellera ha repassat els principals indicadors de l’economia catalana, que “manté el creixement, però en un context de desacceleració”, tenint en compte que el PIB català creixerà un 4,4% aquest any 2022 i un 1,7% l’any que ve.
Tot i aquest alentiment, els creixements es produeixen “a un ritme superior als de la zona euro, com també ha passat en els darrers 6 trimestres”, ha explicat la consellera, que igualment ha recalcat que el mercat de treball “està demostrant la seva solidesa i permetrà reduir la taxa d’atur fins al 9,5% aquest 2022”.
Els Pressupostos 2023 suposen un 10% d’increment
Natàlia Mas Guix ha qualificat els Pressupostos per al 2023 com una peça clau a l’hora d’impulsar els projectes estratègics del país: “Aquest impuls per part del nostre Departament podrà ser més ràpid i més actiu si disposem de Pressupostos per al 2023. Estem treballant en la proposta per presentar al Parlament ben aviat, parlant-ne amb els diferents grups i amb una plena disposició a debatre sobre totes les qüestions”.
Per Natàlia Mas Guix, els comptes per a l’any que ve s’orientaran a “activar les transformacions que Catalunya necessita en tots els àmbits”, tenint present que permetran disposar de forma immediata de 3.000 M€ més, un 10% per sobre dels anteriors Pressupostos. Per tant, “confiem que la predisposició de tots els grups serà la de dotar el país i la seva gent dels màxims recursos possibles en aquests moments”, ha conclòs.
