Spexit

Comença la venjança d’Espanya contra la nació catalana

El 12 de febrer de 2019 es va iniciar a Madrid el judici espectacle contra dotze destacats catalans. És probable que les sentències ja s’hagin dictat per endavant.

En un estat normal de dret el procediment es desenvoluparia davant del tribunal competent. No és així a Espanya. El líder del Partit Popular espanyol —un partit que en part és d’extrema dreta— Pablo Casado, va dir que gràcies al seu partit aquest judici no es fa al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que de fet en té la jurisdicció, sinó al Tribunal Suprem —situat a Madrid i que només té jurisdicció en segona instància—, que ara és la primera i probablement l’única instància. Només això demostra quin desastre hi ha en el poder judicial espanyol, en part partidista i en part corrupte, que tergiversa i viola, d’una manera intolerable, el dret espanyol i internacional en la qüestió catalana.

Un Estat que viola greument una llei orgànica i la seva pròpia Constitució quan destitueix —sense una base legal viable— un govern elegit democràticament perquè els polítics deposats siguin jutjats per un tribunal incompetent com a dissidents polítics per mitjà del dret penal sense base real en el seu propi codi penal; un Estat que viola massivament els drets humans; un Estat que viola la seva pròpia Constitució; un Estat que governa un poble que viu en la seva jurisdicció sota l’abús de l’article 155 de la Constitució espanyola de manera dictatorial, que no ho va legitimar, i que tracta de mantenir-lo al marge d’una votació democràtica. Un Estat que no reconeix el dret humà fonamental a l’autodeterminació dels pobles que hi viuen amb l’estúpid argument que tal dret humà no s’aplica en una «democràcia», no és un Estat democràtic ni constitucional. És un estat de vergonya per les violacions dels drets humans, del qual els ciutadans d’Espanya s’hauran d’avergonyir durant les pròximes dècades.

Publicitat
Llibre: El Judici - Lluís Busquets

Si Espanya, que ha descarrilat, no pot actuar millor, no allibera els presos polítics catalans empresonats i no reconeix el dret d’autodeterminació de la nació catalana, a Catalunya, al País Valencià i a les Illes Balears, l’Spexit voluntari o involuntari serà només qüestió de temps. Una Espanya que respecti els drets humans i estigui disposada a transformar-se en una autèntica democràcia basada en l’estat de dret, cosa que no és així en l’actualitat, seguirà sent benvinguda a Europa. No obstant això, una Espanya que empresona els dissidents polítics, els persegueix legalment i no reconeix els drets humans, garantits, en teoria, per la Unió Europea, però els viola de forma constant i massiva, no té cabuda a la Unió Europea. Amenaça de tornar a caure en la barbàrie de les últimes dècades.

3 COMENTARIS

  1. La base teòrica de l’article és correcta, però no la praxi real. Europa no farà res contra Espanya.

    El projecte europeu, que havia de ser un projecte de confluència ciutadana, s’ha encastellat en un club d’estats i de lobbys. Espanya pot fer quasi bé el que li doni la gana, i com a molt h haurà algun discurs de protesta, però tot continuarà igual, i més ara que amb el brèxit marxa d’Europa un país de primera magnitud.

    Si qui manés a Europa fos el parlament europeu en comptes de la comissió europea, seria un primer tímid pas per empoderar als ciutadans europeus. Però no només no és així, sinó que la podrició espanyola s’està estenent a Europa, com demostra el veto continuat en el temps de les institucions i càrrecs europeus a reunir-se amb els representants electes catalans. Aviat és dit, això. La negativa a seure i parlar amb els representants electes catalans. No cal dir res més.

    I no cal parlar de la degradació dels mitjans de comunicació, que són els que menen la gent com a ramats, especialment a Espanya, on les notícies s’amaguen, es retallen, es tergiversen…

  2. Sembla que Espanya està disposada a perdre la UE abans de perdre Catalunya. “Antes miserable que rota”.

    Els números són tossuts i saben molt bé que l’actual Espanya no és viable. I que sense Catalunya la inviabilitat seria de caire catastròfic.

    Estan molt espantats: preparem-nos, que rebrem (com sempre)!

  3. Dos notícies d’avui sobre l’Europa que s’està dibuixant a esquenes dels ciutadans:

    https://www.elnacional.cat/ca/politica/vox-conferencia-eurocambra-cop-estat-catalunya_356268_102.html
    https://www.elnacional.cat/ca/politica/nou-veto-eurocambra-censura-exposicio-catala_356286_102.html

    Ningú sap el futur, però seria bo que el catalanisme anés construint estructures de resistència per si estem davant de l’inici d’un cicle històric repressiu de caire general. Les properes eleccions europees són decisives, i em temo que els ciutadans no saben el que s’hi estan jugant.

Comments are closed.