Prou d’aquest autoodi

Darrerament en el govern comandat per ERC la covardia política sembla no tocar fons. Destituir amb prevaricació la M.H. Presidenta Laura Borràs, acusar d’extrema dreta qualsevol moviment que vol fer valdre la identitat cultural nacional catalana, perseguir el poble que va defensar els líders polítics empresonats, és grotesc. Les nostres institucions han estat segrestades per una colla de covards que pretenen fer desaparèixer qualsevol referència al Primer d’Octubre i a la DUI votada el 27 d’octubre al Parlament.

A l’altra banda hi ha el silenci de l’anomenada esquerra independentista CUP, que silencia miserablement el penediment de la seva exiliada de referència davant del jutge espanyol perseguidor del M.H. President Puigdemont. Tot plegat ens ha fet entrar en una espiral de traïcions i despropòsits que ens fa dubtar de la nostra pròpia capacitat d’alliberament i lluita com a poble.

És palès que ens cal sortir d’aquesta espiral diabòlica autodestructiva que ja fa cinc anys que dura. Cal despendre’ns de les desferres que ens ofeguen, els mal anomenats líders del procés són ara com ara una nosa, amb l’excepció, de moment, dels quatre de Waterloo, que tot i els terribles errors comesos, se’ls ha de reconèixer la lluita que mantenen des de l’exili.

Publicitat
Llibre: El Judici - Lluís Busquets

Ens cal desencallar i recuperar els carrers i el territori, i el que és més important, la nostra autoestima com a poble. El primer pas és entendre que la xenofòbia i el feixisme és Espanya, el supremacisme és Espanya, l’extrema dreta és Espanya i els partits botiflers que ataquen el poble per voler preservar la nostra identitat són l’objectiu a destruir. El racisme és el silenci enfront de la substitució cultural que sibil·linament ens imposen des d’Espanya. L’antifeixisme es demostra per l’alta estima a la llibertat, i la primera norma és la llibertat del teu poble per així poder solidaritzar-te amb tots els pobles del món i, ensems, guanyar llur respecte.

El segon pas és l’autodefensa del territori, si els teus governants escollits t’enganyen i s’enriqueixen a costa de calumniar els polítics decents i el poble que defensa la seva llibertat, cal fer-los fora amb tots els mitjans necessaris. La història ens ensenya a no cometre errors, per això l’obsessió dels corruptes a tergiversar la nostra història.

Som el que som i volem continuar sent-ho, així que cridem ben fort, l’extrema dreta són els corruptes defensors de les taules de diàleg, els qui orbs d’autoodi neguen llurs valors i creences culturals, i insulten el poble que defensa la seva identitat. Ara bé, siguem conscients que són una minoria de venuts, ben col·locats, però minoria, i que la nostra Bastilla pot ser Urquinaona, i que junts som invencibles, poseu-vos-ho al cap.

La victòria està a mantenir la moral alta i la clarividència de ser catalans per damunt de tot. La nostra fortalesa com a poble és el que espanta de debò a espanyols i botiflers, l’1-O el 3-O ho vam demostrar.

Despertem d’aquest estaborniment que fa cinc anys que dura, demostrem de nou que som un poble guerrer i orgullós del seu passat, cultura i llengua. Prou d’aquest autoodi absurd i despertem de nou l’esperit dels almogàvers.

Sem catalans, donec perficiam.