«Ajuntar-se és un començament. Continuar junts és un progrés. Treballar junts és un èxit.» (Henry Ford)
Es demana unitat. N’hi ha?
Objectivament, tot projecte rigorós exigeix unitat d’actuació. Subjectivament, són molts els votants, organitzacions, independentistes, que la demanen. Existeix?
No ho sembla. Hi ha, demostrat!, projectes “excloents”. O la seva absència. Coexisteixen actuacions clarament contràries entre si. Això perjudica, a tota la societat catalana. Responsables? En principi, els líders, els dirigents independentistes. Però són “aquí” perquè militants i votants els trien. Per tant, líders, militants i votants són corresponsables de la divisió, dels seus negatius efectes.
Problema de dirigents o de votants?
Com a consultor he intervingut en molts Plans Estratègics. Que els dirigents siguin autoritaris o líders determina negativament o positivament a l’organització? Quina és la situació a Catalunya? Qui “dicta”, qui obeeix? Dicten els líders perquè militants, votants, obeeixin? Això és autoritarisme, despotisme il·lustrat! Escriuen el guió militants, votants, perquè els líders materialitzin? Això és democràcia!
Des de l’excel·lència: «No hi ha organitzacions excel·lents. Hi ha Organitzacions amb líders i col·laboradors excel·lents». Líder és: «qui té una visió que millora substancialment la realitat i la materialitza». Visió de “país”, de “partit” o… “purament personal”? Què s’ha millorat, materialitzat?
Per a què van ser triats, van triar? Quina situació existia llavors? Quina hi ha ara? Quins RESULTATS POSITIUS demostren de cara a la independència? Quina és la realitat? Uneixen o separen… de cara als beneficis de la independència?
Quins beneficis aportarà als habitants de Catalunya la independència?
> Desenvolupament, riquesa. Molta millor qualitat de vida: sanitat, educació, serveis, infraestructures, pel molt que es genera; competitivitat internacional. Deslliurar-se de l’espoli. Atracció de multinacionals, creació de molts llocs de treball de qualitat, indicadors macroeconòmics, estudis, economistes internacionals suggereixen que Catalunya millorarà substancialment en aquest camp.
> Democràcia veritable com a moderna república europea. Llibertat! Un Parlament sense ningú que anul·li les seves votacions.
> Serveis socials avançats perquè autogestionaria “tots” els seus propis recursos, millors i més segures pensions.
> Identitat. Manteniment de la identitat; no haver de defensar la seva història, lleis, valors, cultura, llengua.
Aquests són objectius permanents de la societat catalana? Segur que sí! Hi ha UNITAT independentista per a aconseguir-los? Què demostren els fets?
Què és imprescindible per a materialitzar un projecte?
1. Que existeixi! L’1-0, un “mandat” de votants que van defensar físicament les urnes. Van patir una violència policial que va escandalitzar al món democràtic. Què han fet, fan, els líders davant d’això? Van ser triats per a materialitzar el procés d’independència i aconseguir els seus clars beneficis! Això exigeix un PLA, un projecte rigorós. Sembla que no existia. Existeix ara?
«Dirigir és fer les coses bé. Liderar és fer les coses correctes.» (Drucker) Fan “bé” les coses” els líders independentistes? Fan el correcte? Ho fan els militants, afiliats a entitats socials importants, els votants? Què demostren els resultats?
2. Unes premisses. Hickman/Silva, experts en excel·lència, consideren imprescindible perquè el millor projecte es materialitzi, que existeixi:
> PROJECTE COMÚ. La independència exigeix projecte estratègic. Per a això: OBJECTIUS > ACTUACIONS FUNCIONALS > PRINCIPIS IRRENUNCIABLES. Barker: han de ser “coneguts, plenament acceptats, respectats, per tots”. Que polítics, militants, votants, s’identifiquin plenament amb el projecte. Què demostra la realitat?
> AUTOEXIGÈNCIA. Que “tots” els protagonistes aportin el màxim de les seves competències. Això comença pels líders, però afecta militants, afiliats, votants. Que demostrin que són “de partit”, no “de país”; que actuïn amb el “rigor” imprescindible per a aconseguir la meta comuna! Es dona?
> PERSEVERANÇA. Fixat l’OBJECTIU: beneficis de la independència > PROJECTE COMÚ per assolir-lo > la MÀXIMA AUTOEXIGÈNCIA, respectant PRINCIPIS irrenunciables, cal tenir la CONSTÀNCIA imprescindible per a materialitzar-ho. Existeix fermesa comuna?
Conclusió?
L’independentisme va ressorgir com a “reacció” a una inconstitucional, arbitrària, partidista sentència del Constitucional de l’Estat espanyol al segon Estatut. Avui, Catalunya no té Estatut. És “colònia, territori intervingut”. També ho és per causa dels reiterats incompliments dels successius governs en finançament, transferències, no execució d’infraestructures bàsiques, etc. Es va celebrar un referèndum, que va ser violentament castigat, i es va guanyar. Però no s’ha materialitzat la independència. La demanda continua viva. La dependència creixent, també!
Cada dia més, la societat denuncia “divisió”, demana unitat. Els que lideren, els militants, els votants, uneixen… o separen…? Demostren competència… o incompetència? Com els qualificarà la història?
Qui primer proposi i ofereixi un projecte unitari rigorós demostrarà “lideratge estratègic de país”. Qui es margini, qui vagi en contra, demostra “partidisme, personalisme, no sentit d’Estat”. També els seus militants i votants. Si realment volen gaudir de la independència! Què decidiran?
«El lideratge efectiu no tracta de fer discursos o ser agradat; el lideratge es defineix per resultats!» (Drucker) Quins són els resultats?
«Si busques resultats diferents, no facis sempre el mateix» (Einstein), o amb els mateixos! Caldrà prescindir dels actuals líders i triar uns altres que siguin competents? Hauran de ser els independentistes qui prenguin la iniciativa?
Continuïtat… o rectificació, ja!? Són conscients de quant està en joc, quant depèn d’ells per al millor futur de Catalunya, de “tots” els seus habitants? De cara als beneficis de la independència, projecte comú o projectes dividits, excloents…? Què és el coherent…?
