Considerar el gas i l’energia nuclear com energies “sostenibles“ i “verdes”, com ho acaba d’aprovar l’Eurocambra, és una aberració. Esperem que els nostres científics del CSIC i els experts energètics de la Universitat de Girona, que rebran 247.000 euros dels fons Next Generation per analitzar l’impacte dels parcs eòlics marins, també es mullin sobre aquesta greu manipulació. Per la meva part, com a veterà activista ecologista i antinuclear, considero inacceptable aquesta decisió taxonòmica per les següents raons:
1. El gas és una energia fòssil i el seu principal component és el metà (en un 85%), més contaminant que el CO2 i més agressiu a la biosfera. El seu cicle d’extracció, transport, liqüefacció, regasificació i comercialització no es pot considerar de cap manera vinculat a una “economia circular” i deixa pel camí un munt de fuites. És un recurs altament explosiu amb catàstrofes urbanes de trista memòria.
2. L’energia nuclear, civil i militar, no es pot dir que no emeti CO2 al llarg de tot el cicle de producció de l’urani: en les mines (una de les explotacions més agressives i tòxiques); en la fabricació del combustible, en els centres d’enriquiment i retractament, en la construcció de les centrals, en els sistemes de refrigeració i en la construcció dels dipòsits per als residus d’alta radioactivitat. La gravetat de les seves fuites en cas d’accident de fissió del nucli comporta una contaminació del cicle biològic de la zona afectada per dotzenes d’anys i greus efectes genètics sobre la població. Les centrals nuclears, com hem vist en la guerra d’Ucraïna, poden convertir-se en objectius militars.
3. Aquesta votació ens ha demostrat la tasca desenvolupada pels lobbies gasista i atòmic sobre la Comissió Europea i sobre els eurodiputats que es deixen seduir. No queda al marge Euratom, una agència de la UE que fomenta l’energia nuclear que segueix sense control democràtic. És també una mostra de la debilitat intel·lectual de la majoria dels polítics que han votat etiquetar com a “verdes” aquestes dues fonts. No és qüestió de “realisme” ni de “pragmatisme” com diuen per justificar-se, és qüestió d’ètica. O, que em disculpin, d’analfabetisme energètic.
4. Una decisió d’aquesta transcendència excedeix les competències de la Comissió Europea, ja que afecta el ritme de la transició energètica i de l’emergència climàtica. Si el gas i l’energia nuclear han de ser considerades “verdes” o no, hauria de ser el resultat d’un comitè de savis independents, entre ells ecòlegs, energetistes i bioeconomistes de prestigi. Fins i tot caldria conèixer l’opinió de l’electorat de la UE mitjançant un referèndum.
5. Aquesta victòria dels nucleòcrates, que probablement ratificarà el Consell de la UE (voldria equivocar-me), facilitarà que els sectors electronuclear i gasista puguin rebre milers de milions dels fons Next Generation, ja sigui per construir noves plantes de regasificació i nous gasoductes (com el MIdcat), per allargar la vida dels reactors fins al 2040 (Ascó i Vandellòs) i finançar els nous reactors modulars de darrera generació (per als que no hi haurà restricció temporal). Qui es podrà creure a partir d’ara les bones paraules de la presidenta Ursula von der Leyen a favor de la Green New Deal i del Pacte Verd Europeu?
Considerar el gas i l’energia nuclear com energies “verdes” és boicotejar el ritme d’introducció de les energies renovables (dominades per empreses energètiques de l’IBEX-35), l’autoconsum i la democratització del procés. El moviment antinuclear europeu i les generacions mobilitzades entorn el clam de Greta Thunberg (Extinction Rebellion i Fridays for Future), els partits ecologistes i els científics responsables hauran de reaccionar davant d’aquesta ignomínia. La votació de l’Eurocambra, junt amb la guerra d’Ucraïna i la nova escalada de prospeccions de gas, petroli, urani i carbó ens allunyen de l’economia descarbonitzada pel 2050. Quan ens emanciparem dels apegalosos lobbies energètics convencionals?
