El turisme: sempre el turisme (sí, però no aquest, ni així)

La gestió del sector turístic ha estat un problema sempre pel fet que ha calgut contrarestar forces i interessos antagònics: els econòmics i polítics amb els socials i de sostenibilitat mediambiental. En són un exemple els municipis de la costa catalana i les illes Balears on s’ha construït més enllà del que hauria d’estar permès, i també la massificació i tipus de turisme que s’ha potenciat. El turisme és un sector econòmic que aporta molts ingressos i que ha sofert diferents etapes, la darrera, durant la pandèmia. Malgrat les necessitats i rendes particulars, tenim en compte que sempre hi surten perdent els petits negocis o petits empresaris.

Barcelona i algunes poblacions de la Costa Brava i Daurada han estat protagonistes de diversos corrents com el balconing, els botellades, delinqüència, agressions i la disbauxa que fa difícil la vida als veïns i que, en molts casos, els obliga a marxar dels seus barris per culpa de conductes incíviques de baralles, brutícia, soroll i intimidacions: una cosa porta l’altra i volem viure en pau a casa nostra; aquest és el crit de fons. Fins aquí, com és habitual. Això no obstant, la situació postpandèmia ha semblat agreujar la concentració de joves i també turistes quan han pogut tornar a venir en els llocs més massificats, amb carrers estrets, el nucli antic, amb gran nombre de pisos turístics, etc. Les queixes i manifestacions dels darrers dies a la ciutat se sumen a les que fan referència —d’igual manera— a les terrasses dels bars i restaurants en contra dels vianants, a la circulació de patinets per les voreres sense permís, etc. Com sempre, les enquestes públiques, i més quan surten del mateix ajuntament no són fiables.

Cal tenir en compte que els darrers anys la situació s’ha agreujat i, a Barcelona, sembla que l’Ajuntament que el governa és excessivament permissiu ja que les ordenances no regulen prou aspectes vinculats a aquest sector i, a més, no se’n fa un seguiment ni castiga prou ni eficientment. Com en tot, “de fora vingueren i de casa ens tragueren”. Les manifestacions de gent de barri han tornat a ser notícia aquesta setmana farts de diverses situacions que fan insalvable una vida quotidiana respectuosa i normal, mentre que es deixa fer sense mesura al turisme de borratxera. Cal respectar degudament i regular l’ocupació de l’espai públic, els horaris i el volum. Dir que s’han heretat situacions d’antics mandats no ho justifica tot: la majoria al consistori ha de servir per millorar la gestió municipal i més quan la població està i mostra el seu malestar,en l’ambit particular, associatiu i empresarial. El més efectiu tampoc no pot ser acontentar la ràtio de població susceptible de ser votants, quan això va en detriment de la majoria, i més quan en resulten afectats els mateixos habitants de tota la vida en pro de col·lectius passavolants i que no representen ningú en concret i aparentment a tothom.

Publicitat

Avui llegia una notícia en què es feia referència a les visites culturals pel barri gòtic: com si el problema fos el nombre de persones pel que fa als grups que fan visites guiades que s’interessa per conèixer la història i els monuments de la ciutat. El problema és amb l’exercici irregular i no controlat de falsos guies que han proliferat i, en canvi, hem de llegir que “L’aspiració és que, oficials o no, tots s’acullin a les bones pràctiques acordades”. És clar que cal que els recorreguts i soroll dels megàfons pot causar molèsties i està bé que es reguli, però que se’n faci un seguiment. Aquesta aposta per la manca de professionalització i de regulació del que expliquen aquestes persones és una clau més de la política de mínims i populista dels Comuns i Socialistes, i és inadmissible. Si existeix una “ambigüitat legal” amb el guiatge al carrer, que es modifiqui o creï una nova ordenança! Per alguna cosa estan al consistori municipal.

Que aquesta nova prioritat sigui efectiva i no sigui una campanya més deguda a la proximitat dels pròxims comicis municipals, és el que Barcelona necessita. En la concentració convocada diumenge passat per la Federació d’Associacions de Veïnals de Barcelona (FAVB) sota el lema Menys turisme, més vida, les seves demandes no deixen de ser recurrents i algú que pensa continuar a l’Ajuntament hauria de posar-hi mesures per coherència. Són les següents: “l’aturada de les ampliacions del port o l’aeroport, la reducció fins a l’eliminació dels creuers, l’aturada de la promoció pública de l’activitat turística, la reducció del nombre de terrasses, dels seus horaris i dels de les activitats de restauració i oci nocturn que molesten el veïnat i un pla de transició cap a un “model econòmic diversificat en sectors més justos”. La plataforma Barceloneta Diu Prou també s’ha reunit amb la regidora de districte per demanar millores en el control dels pisos turístics il·legals sense acords i com ella moltes entitats i veïns individuals.

Caldria, a l’hora de votar, informar-se de com estan les coses i contrastar els compromisos amb els compliments durant els mandats. Sabem que la política de Barcelona en Comú és capaç i està disposada a pactar amb qualsevol partit per tal de guanyar (ho va fer amb Manuel Valls), sabem que incompleix la normativa interna del partit, tornant-se a presentar (confirmant un egocentrisme aclaparador), que té ERC al seu servei (els gestos en l’eix nacional que demanava no els han complert i malgrat tot allí estan), el seu fals posicionament suposadament “neutral” en el pol sobiranista o del dret a decidir i respecte de l’1-O i la possible celebració d’un referèndum (doble cara), els favoritismes en la provisió d’atorgaments de contractes (malgrat els desmentiments i exculpacions aconseguits: massa casualitats?), etc.

Convidem a col·laborar i manifestar llurs queixes —si és el cas— i a conèixer on es poden consultar les ordenances vigents a la ciutat: https://ajuntament.barcelona.cat/sedac/ca/canal/normativa-municipal-0 i també convidem tothom a fer de Barcelona una ciutat millor. Cal fer compatible el turisme amb la vida a la ciutat i aturar el turisme desmesurat amb una regulació justa.