Ja ha passat Sant Jordi, una data important per la reivindicació de la nostra llengua catalana amenaçada pel castellà, sembla que la normalitat institucional, en la qual el govern actual ens pretén ficar, ens vol fer oblidar el 25% de castellà a l’escola, la pèrdua de l’ús social del català al carrer entre els adolescents, la presència abassegadora del colonialisme espanyol a restaurants, supermercats, grans magatzems, cinema, etc.
Al Govern actual només li interessa la paga i la consolidació autonòmica, fer oblidar l’1-O, la DUI i la lluita al carrer. Fer oblidar l’anhel d’independència i fer creure que l’independentisme és una utopia impossible, tot repetint el mantra de “deixem-ho fins d’aquí a 30 anys, que no en som prou”, en boca d’uns partits i entitats totalment sotmesos a l’espanyolisme més ranci. Tot s’hi val per percebre la paga del poder, i sobretot per a mantenir l’establishment.
És normal que arribats a aquest punt, el poble estigui desencisat i empipat, i en conseqüència es percebi la desmobilització arreu del territori. Semblaria que l’estratègia de l’autonomisme venut a Espanya hagués triomfat. Però no, la brutal repressió de l’Estat espanyol no s’atura, volen el genocidi cultural i a poder ser físic de la nació catalana. Més de quatre mil represaliats, atacs a la llengua, cultura, esport, a tots nivells… qualsevol cosa que respiri català cal destruir-la.
Tenim partits rendits a l’Estat imperialista espanyol. Ara bé, tenim el poble, hi som, empipats, sí, però encara som la majoria del país. Tenim el Consell de la República, que malgrat moltes mancances i errors, està format majoritàriament per activistes, i de nosaltres depèn arraconar el sottogoverno i els arribistes, la força encara és al carrer, activem-nos i lluitem.
Ara tenim unes eleccions a l’Assemblea Nacional Catalana, tots aquells activistes que encara teniu dret a vot, fàcil ho teniu. Voteu majoritàriament pel carrer, l’eina es diu Pesarrodona, és clar que sí, copem els càrrecs, arraconem i fem fora l’establishment, que com un cranc està arrapat als llocs de poder amb careta d’independentistes per no arribar mai a la independència. Despertem de nou als carrers, comencem pels municipis, presentem candidatures d’agrupació d’electors per desenvolupar l’1-O la DUI votada, cap vot als partits polítics. Tenim les eines, fem-les servir.
Podem tombar el règim, no necessitem líders traïdors.
Endavant les atxes.
