La FNEC, Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya, es va fundar el 1932. Els estudiants d’aleshores, com la majoria dels d’ara, van tenir clar que “el que no feien ells no ho faria ningú més”. Es van comprometre amb el país, i des d’aleshores no han parat.

Enguany, la FNEC ha celebrat el 90è aniversari. Ho ha fet amb un acte al Paranimf de la Universitat de Barcelona. Hi han assistit rellevants personalitats de la vida social, acadèmica i política de Catalunya, amb una salutació especial del rector, en Joan Guàrdia.

La FNEC republicana es va reconstituir així que va ser possible el 1985 quan l’Estat espanyol va suavitzar la repressió sobre els catalans. Des d’aleshores, aquesta organització ha estat un planter de militants per la independència. La seva credibilitat ha estat contrastada per la seva transversalitat ideològica i el distanciament dels partits polítics emparats per la democràcia espanyola.

Publicitat
Publicitat

De fet, des de la seva refundació, la FNEC ha patit diversos intents de “control” partidista, de caràcter processista, amb l’aspiració de decapitar una presència incòmoda dins les institucions universitàries o de qüestionament de les estructures estatals de l’autonomia catalana (la Generalitat).

El lema de l’entitat per “una universitat catalana, en una Catalunya pròspera i socialment avançada” es configura segons l’actual president Ferran Piqué, des del respecte a la tradició i als orígens de l’entitat. El coneixement i el progrés no són “fins en si mateixos, són eines al servei del país, a la seva gent”. Així, la vida universitària no és només passar uns exàmens per fer el salt a la vida professional; és “un període de compromís per forjar el caràcter, vincular-se al territori i descobrir tota la força de la nació”. Per això, conclou aquest president, seguint una coherència secular, que no són admissibles els “passos enrere en el terreny nacional”.

L’acte de commemoració del 26 d’abril va ser una aclamació rotunda als crits d’“independència” per part de tots els assistents, sense excepció. Els drets nacionals dels catalans, tant pels membres històrics de l’entitat com pels nous, més joves, són els atributs de base comuns sobre els quals es construeix la identitat política. “Venim de molt lluny” i “romandre sempre al servei d’aquest poble” són factors permanents de la reconstrucció nacional que s’han imposat els de la FNEC.

Lentament, i de manera imparable, cada vegada més membres de la FNEC van accedint als quadres interns de les institucions universitàries. Destaquen, com professors significats, Elisenda Paluzie, actual presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana i Ramon Tremosa, diputat del Parlament de Catalunya, entre molts altres. És la nova normalitat per la qual s’ha estat lluitant però que encara no s’ha completat, tenint en compte que la desfeta de la guerra civil va suposar l’aplicació espanyola de dures depuracions en els claustres de les universitats catalanes, com igualment es va recordar en l’acte de celebració del 90è aniversari de l’entitat republicana.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here