Conspiració contra Catalunya

Parlen d’espionatge massiu en descobrir-se els controls de converses i tramesa de documents per telèfons mòbils que ve practicant l’Estat espanyol des de fa uns anys a la gent independentista. Aquesta manera de fer recorda el vell Palomar que hi havia a la Prefectura de Policia de Barcelona per les escoltes telefòniques tant de delinqüents com de polítics antifranquistes en temps del franquisme.

El govern espanyol encara tira pilotes fora dient que no en saben res. Com és habitual el president Sánchez no dona la cara i fa que parlin les ministres alliberant el govern de responsabilitats. És el que ara els convé.

Poca importància té que la Comissió Europea hagi decidit obrir una investigació. Pot ser que quan arribin no trobin res. Igual passarà amb el que decideixi fer el Parlament Europeu. No se sap si l’escàndol convé que segueixi, o el que no convé és que altres polítics dissidents de governs pensin què fan els respectius governs amb aquest programa espia. Pot ser que no convinguin ara massa preguntes.

Publicitat

Un dels que deu pensar que no convé destapar la caixa dels trons és l’exdirector del CNI, Félix Sanz Roldán, que ho va ser del 1009 al 2019. Ara diu que ni confirma ni desmenteix. Però sí que és veritat que el CNI va comprar el programa Pegasus. És púbic que els va costar sis milions d’euros. Alguna cosa més han pagat després, introduint millores i més aplicacions.

El CNI depenia de la Vicepresidència del govern en temps de Rajoy, és a dir de Soraya Sáenz de Santamaria i en temps socialista depèn de la ministra de Defensa Margarita Robles. Però les dues s’agafaran a la llei de secrets oficials franquista per no parlar de l’ús que ara s’ha descobert. Ves per on una llei franquista es pensen que les salvarà de caure en la vergonya internacional i la justícia. Els jutges també han de deslligar-se d’aquest estil de basarda i recel despectiu envers els demòcrates que volen la independència de Catalunya.

El resultat de descobrir l’espionatge que és conspiració anticatalana ha estat la trencadissa de les relacions entre governs. Democràcia sí i democràcia no a norris, perquè està per veure si hi va haver alguna intervenció judicial secreta autoritzant la punxada de telèfons, sobretot el 2017.

Li agradi o no, avui la ministra Margarita Robles és la responsable de l’activitat duta a terme pel CNI amb Pegasus, amb o sense autorització judicial.

Escoltes il·legals, espionatge d’estat, són avui elements integrants d’una política bruta feta per l’Estat, contra el que no serveix dir que volem joc net i democràcia.

El govern de la Generalitat està obligat a exigir explicacions i posar-se en mans dels Tribunals de Justícia per investigar i perseguir el fet i les il·legalitats descobertes, caigui qui caigui. La llei de secrets oficials no ha de ser l’excusa per tancar l’affaire dient que no es pot anar més enllà i no hi ha proves contundents.

Si la premsa estrangera ha descobert l’activitat del Pegasus per espiar els polítics independentistes, el que s’anomena Catalangate, la veritat es pot saber malgrat les lleis de qué disposa aquest règim per silenciar i tapar les coses mal fetes. Les evidències hi són, les proves també. Només cal concloure qui són els responsables primers i últims per molt que es vulguin amagar. Els fets ja estan prou provats.

El govern català està en el seu dret de decidir trencar relacions amb l’Estat espanyol, l’espionatge descobert legitima una vegada més el dret a la independència. La democràcia catalana és incompatible amb l’aversió i la malevolència espanyola.

Una vegada més ha quedat demostrat quin és el diàleg inacceptable que vol Espanya amb Catalunya, que és el de la persecució judicial i la submissió a l’Estat. Catalunya està obligada a entonar els segadors i segar les cadenes de la ignomínia espanyola.