Martí Gómez, periodista de vocació
Ha marxat a un altre món en Josep Martí Gómez, un periodista de vocació. Vaig conèixer en Josep treballant en els meus temps d’advocat i d’aprenent de polític. Era un periodista demòcrata i ens vam entendre sempre. Un pensador amant de la llibertat, periodista d’ofici, treballava la informació explicant el que havia vist, no altra cosa.
Martí Gómez practicava el periodisme honest i no sorollós
Martí Gómez mai va inflar articles ni informacions. Mai no va dir el que no és. Practicava el periodisme honest i no sorollós. Vivia la realitat amb una pipa com acompanyant.
Era un home de cròniques i de reportatges seriosos i ben fets. Home de mirada penetrant volent conèixer la persona amb qui parlava. Home de debat periodístic sense papers preparats. Obtenia sempre naturalitat en les converses amb els interlocutors.
Va intervenir en el món judicial i també una mica en política destapant algunes gestions no netes del servei d’assessorament municipal de CDC que va fitxar funcionaris del vell Movimiento Nacional. També va ser cronista de la guerra de Víctor Mora contra l’editorial Bruguera per recuperar la llibertat del Capitán Trueno, és a dir la titularitat dels drets d’autor.
Víctor Mora va obrir la porta a què altres autors també recuperessin els drets com Francisco Ibañez i Josep Escobar després d’embats i discussions amb les editorials que van succeir l’imperi de l’editorial Bruguera que s’ho havia registrat tot al seu nom.
Josep Martí era un home senzill, modest. Un periodista de condició humana, un mestre de cordialitat i de veure i dir les coses com són, no com altres voldrien que fossin.
Descansi en pau l’home que estimava la vida
Fa uns anys ens vam trobar al Poble Nou al funeral d’un company periodista de Telexprés, també lluitador per les llibertats, vam marxar en acabar el funeral abans que comencés la part social habitual d’aquests actes. Vam anar a acomiadar el company, no a fer-nos veure ni esperar la foto.
Quan volia que intervingués pel seu programa de la Cadena Ser quedàvem a la cafeteria que hi ha al costat de ràdio Barcelona, fèiem un cafè i quedàvem de què li parlaria.
Li agradava que expliqués els temes de la pirateria industrial quan era el responsable antipirateria del Barça, Christian Dior i de la Warner Bros per Espanya, Andorra i Gibraltar. Sempre volia que portés mostres.
Un dia vaig portar a una sessió de ràdio una imatge metàl·lica amb copyright d’un Bugs Bunny disfressat de Cristòfor Colom que no es va arribar a comercialitzar per part del llicenciat per manca de contracte. Li va fer tanta gràcia que n’hi vaig fer obsequi com a record.
Descansi en pau l’home que estimava la vida. Descansi en pau el periodista que veia l’ésser de les persones i les veritats. Descansi en pau l’amic que lluitava per una premsa lliure. Potser està ara descobrint un món nou.
