Des de ja fa gairebé un any llarg, que l’amic Josep Cruanyes amb membres de la Comissió de la Memòria Històrica i el suport de l’Assemblea Nacional Catalana, s’estan dos dimarts al mes davant la comissaria de la policia espanyola a Via Laietana, per reivindicar-ne el trasllat i convertir l’espai en un centre per a la memòria històrica i contra la tortura. Cada dimarts una o dues persones que havien estat torturades expliquen als allí reunits la brutalitat criminal en forma de tortura que la policia els va infligir en el seu cos durant llurs detencions. Aquest dimarts 16 de novembre em va tocar a mi parlar de les tortures a què vaig estar sotmès durant vuit dies de calvari quan em van detenir el juny del 79. Els criminals torturadors, David Peña i Luis García, entre altres, foren els responsables de massacrar-me el cos nafrat per llur barbàrie criminal. Però no és de mi de qui vull parlar, car soc un més dels torturats de l’Estat espanyol.
El fet és que aquest centre de tortura ha de desaparèixer de la ciutat, i en lloc seu posar-hi un monument en homenatge i recordatori als torturats, per tal de no oblidar el que va fer l’Estat espanyol contra la dissidència política, tal com hem vist i ha tornat a succeir durant les protestes de les sentències contra els presos polítics del procés. Cal doncs, major presència als actes davant la comissaria de Via Laietana, i major suport a les accions vinculades a la memòria històrica, per sacsejar i forçar al govern espanyol a marxar d’aquest temple del crim, que ha estat és i esperem que per no gaire temps serà aquesta tenebrosa comissaria.
Hi ha partits polítics catalans que voldrien esborrar la memòria per no complir els resultats claríssims del referèndum de l’1-0 i, per tant, totes les accions dirigides a recuperar la nostra memòria històrica no els agraden.
Fa també uns quants anys que la veu potent d’un home, un patriota català que mai havia demanat res, però que cada dia des del carrer, a plaça Sant Jaume, a “Meridiana resisteix”, a la plaça del rei, a totes les convocatòries, reivindica un darrere l’altre els noms dels més de 3.000 detinguts. Aquest senzill però contundent acte és d’un valor moral sublim, aquesta persona és el David dels presos, tothom el coneix, algun dia caldrà reconèixer-li el mèrit des de les institucions catalanes. Car, per contra, en aquests moments la Generalitat ostenta el col·laboracionisme més descarnat i punyent contra el poble català, ja que es presenta com acusació particular als processos contra els independentistes, amb acusacions d’un cos de Mossos d’Esquadra podrit pel 155, i amb elements feixistes. Aquests, són els que presenten detinguts els nobles patriotes del poble que han protestat per la repressió exercida pel 155 contra les institucions catalanes. Sembla surrealista, però aquest complicadíssim procés d’independència del nostre poble té pàgines realment contradictòries.
Malgrat la paradoxa, només la mobilització al carrer aturarà la repressió, farà recular els “botiflers taules de fum”, o “tornarem a fer nou referèndum” i bajanades semblants. Ara cal exigir desplegar la DUI votada l’1-0 en referèndum, perquè és l’únic objectiu possible si no volem la inanició de la nostra terra.
