Pregunta: Qui era el president de la Generalitat durant els Fets de Maig del 1937? Resposta: Josep Tarradellas.
Pregunta: Quin nom rep la boina basca? Resposta: Txalaparta
Pregunta: Quin president dels Estats Units va acabar en una cadira de rodes a causa de la poliomielitis? Resposta: Theodor Roosevelt.
No, no es tracta del joc dels disbarats. Són tres preguntes amb les respostes donades per bones en un concurs de TV3 anomenat Atrapa’m si pots; tot el contingut d’aquest article està fet amb els disbarats i imprecisions que vaig caçar al vol mentre veia només tres emissions del programa: concretament les dels passats dies 26 de setembre i 2 i 3 d’octubre.
Abans de continuar, posem les coses al seu lloc: el president americà que es va quedar en una cadira de rodes va ser Franklin Delano Roosevelt: n’hi ha prou veient les fotos de les seves trobades amb Churchill i Stalin a les conferències de Ialta i Teheran (unes imatges icòniques del segle XX) per constatar-ho. La boina basca es diu txapela: la txalaparta és un instrument musical, una mena de xilòfon de fusta, típic del folklore basc.
I, destacada, la medalla d’or, que justifica per si sola el títol d’aquest article: Lluís Companys va ser president de la Generalitat des de començaments del 1934 fins que va ser afusellat el 15 d’octubre del 1940. Josep Tarradellas no va ser elegit president fins al 1954, a la mort del president Irla. Com diria el presentador, “menys mal” que TV3 és “la nostra”.
Més perles: com es diu l’angle que té més de 90º? Doncs miri, depèn: si té entre 90 i 180 graus és un angle obtús; és pla si és de 180 graus, còncau si està entre 180 i 360 graus, i complet si en té 360. El concursant va dir obtús i l’hi van donar per bona. No és ben bé un error: és una pregunta mal formulada, que provoca una resposta parcial i, el més greu, denota un gran desconeixement de la geometria més elemental: es veu que els guionistes deuen ser “de lletres”.
La bandera d’Anglaterra és la de Sant Jordi, una creu vermella sobre fons blanc, “que també apareix a la bandera de Barcelona”. Tot això és veritat, només que s’han oblidat d’un petit detall: la creu de Sant Jordi apareix a la bandera (i a l’escut) de la ciutat de Barcelona perquè la bandera de Catalunya també és la de Sant Jordi, idèntica a la d’Anglaterra. La de les quatre barres —que també apareix a la bandera i a l’escut de Barcelona— és la bandera reial, compartida amb València, Mallorca i Aragó.
El president del Líban ha de ser cristià (hauria estat millor dir cristià maronita, però això ja és per a nota) “perquè la tradició política del Líban es caracteritza pel respecte religiós” Es caracteritza, i prou? Sense cap comentari? Quants anys fa que no veu un telenotícies aquest home?
I per acabar una que, ho confesso, he hagut de buscar perquè em va sobtar la resposta. Pregunta: on es va inventar l’esport de l’esgrima? Dues opcions de resposta: Anglaterra o Espanya. Resposta: Espanya. Deixant de banda que l’esgrima existeix des que existeixen espases i ja s’hi poden trobar precedents a l’Antic Egipte, per no parlar dels gladiadors romans o les justes medievals, resulta que el primer tractat modern d’esgrima és del 1409, i va ser escrit a Itàlia; tanmateix l’esgrima que allí es descriu té certes característiques que la fan especial i per això es coneix com a esgrima italiana, que encara es practica avui com una disciplina diferent de l’esgrima olímpica. Bé, acceptem que es preguntava per l’esport olímpic. El precedent més antic de l’esgrima tal com es coneix avui generalment és del 1474 i l’autor és en Jaume Ponç, un mestre d’esgrima mallorquí establert a Perpinyà (recordem que Perpinyà havia format part del Regne de Mallorca). Fixeu-vos en la data: 1474, cinc anys abans del casament de Ferran i Isabel. Doncs resulta que per als guionistes allò ja era Espanya i es veu que incloïa Perpinyà: pel mateix preu podien haver dit que la resposta era França. Com he dit abans, encara sort que TV3 és la nostra.
Diuen que la missió de la televisió és formar, informar i entretenir. No sé dir fins a quin punt aquest programa entreté; el que és segur és que ni forma ni informa: més aviat deforma.
Per cert, durant els Fets de Maig, Josep Tarradellas era conseller en cap.
