L’Assemblea, com entitat amb una forta influència social, va maldar per fer possible el govern “del 52%”. Una majoria independentista havia de tenir una resposta institucional a l’altura de les circumstàncies. L’ajornament de l’aplicació del mandat democràtic del referèndum d’autodeterminació del 2017 no era admissible. Fruit d’un esforç conjunt, com van explicar al seu moment i les mobilitzacions van facilitar, hi ha un govern independentista.

100 dies després, no obstant això, la valoració de les propostes executives del govern d’ERC i JxCat amb l’aquiescència de la CUP, són francament deplorables a ulls de l’Assemblea. Efectivament, l’Assemblea havia fixat uns mínims per poder entendre que un govern autonòmic seria una eina adient per activar els ressorts de la independència deguda. Aquests mínims quedaven resumits en un decàleg de principis que estan disponibles a la seva pàgina web. I d’aquests mínims quasi cap forma part de l’acció i pla del govern “independentista” de la Generalitat de Catalunya.

Elisenda Paluzie va emfatitzar que “la ruptura” no es planteja i sense ruptura no hi ha independència. La ruptura és el medi per escalar el conflicte, de manera gradual, i permetre guanyar nous espais de sobirania i de presa de decisions, el motor per fer la independència.

Publicitat
Llibre: El Judici - Lluís Busquets
Publicitat

Algunes veus consultades, tanmateix, entenen que aquesta foto de la situació d’estancament cap a la independència pot alterar-se en el curt o mitjà termini, i que el govern pot reaccionar amb una nova deriva d’afirmació nacional i coherència democràtica. En aquest sentit, amb caràcter trimestral es farà, per part de l’Assemblea, un seguiment d’aquesta necessitat de ruptura, d’acord amb els principis del Decàleg, com a mínims indispensables per comprovar-ho, tot i l’escepticisme que ja els dos partits majoritaris provoquen entre les bases independentistes.

Un motiu de preocupació compartit entre el moviment popular d’alliberament nacional i l’Assemblea és un eventual retrocés en matèries clau com la llengua i el dret de manifestació. Ambdós temes, com va explicar també la presidenta de l’Assemblea, van més enllà de les reivindicacions polítiques recurrents que justifiquen fer ja la independència. Són elements fonamentals del país que no poden quedar desatesos en cap cas.

El full de ruta 2021 de l’Assemblea planteja un arrenglerament indispensable entre el moviment popular d’alliberament, una acció exterior concertada i un dinamisme institucional efectiu. Aquesta conjunció nacional, expliquen, és la clau per materialitzar el mandat de les urnes per guanyar la plena sobirania.

El maig de 2021 es va investir el M.H. President Pere Aragonès, gràcies a l’acord polític entre ERC, JxCat i CUP, i segons aquest acord d’investidura calia donar dos anys de coll al govern per poder arribar a una conclusió negociada en la resolució del conflicte entre Catalunya i l’Estat espanyol a través de la “taula de diàleg”. Vist així, i tenint en compte la influència de l’Assemblea en la formació d’aquest govern català, caldrà esperar a l’avaluació trimestral anunciada.

El fet que el Govern en el seu Pla de legislatura incorpori una substancial previsió d’aplicació de mesures socials fa que l’Assemblea en aquest punt ho hagi vist com l’únic positiu de concordança amb el decàleg de mínims per desenvolupar la independència que havia plantejat per a les eleccions nacionals del 14 de febrer de 2021.