S’inicia el nou curs polític amb una situació crítica per a la classe treballadora i els sectors populars. La pobresa abasta ja el 26,3%, i el percentatge és encara superior entre infants, jubilades i migrants. Els joves pateixen un 40% d’atur i una enorme precarietat (només 1 de cada 20 contractes indefinit és a jornada completa). Els salaris perden un 2% respecte de 2019, mentre la inflació interanual a l’agost estava al 3,3%, amb el rebut de la llum a màxims històrics. Les “moratòries antidesnonaments” i l’escut social no han impedit que 30.000 famílies fossin desnonades des de l’estat d’alarma. Això amb el govern “més progressista de la història” i un ministre del PCE a Consum! De poc servirà a qui ha estat acomiadat/ada o desnonada/t pensar que podria haver estat pitjor amb la dreta.
Però no tothom hi perd. Les empreses de l’IBEX-35 han obtingut el primer trimestre de 2021, 29.000 milions de benefici, un 6% més que l’any passat. La gran banca ha augmentat més d’un 20% els beneficis d’abans de la pandèmia.
Ara arriben 9.000 milions del primer tram del Next Generation-UE. Són per megaprojectes de les empreses de l’IBEX-35, per una “economia verda”… com les ampliacions del Prat, Barajas o el port de València. Disparen un deute públic, que s’enfila als 1,4 bilions d’euros. Estan condicionats a més reformes laborals (de derogar la del PP ja ni se’n parla) i privatitzacions de les pensions, en el camí vergonyós del pacte social amb CCOO i UGT per aplicar les recomanacions del Pacte de Toledo.
El Govern PSOE-IU/Podem ni tan sols ha regularitzat els treballadors migrants sense papers amb la crisi de la pandèmia. Han desplegat l’exèrcit a Ceuta i Melilla i han deportat menors al Marroc il·legalment. Han frenat la reforma del reglament d’estrangeria, per facilitar permisos de treball i residència dels ex-menors tutelats, sota l’argument de l’extrema dreta que podria provocar un “efecte crida”.
Mentre, el Ministerio de Trabajo de Yolanda Díaz (Podemos, i fins juliol d’IU), privatitza la gestió del SEPE i deixa 1.500 interins/es al carrer, a l’empara de l’icetazo que pot deixar desenes de milers d’interines i interins sense feina.
A Catalunya arrenca una farsa de diàleg per tornar a imposar l’autonomisme, sense autodeterminació ni amnistia: aquest va ser el preu dels indults. Continua la repressió, amb 3.300 persones denunciades. També a Madrid on l’organització anticapitalista Izquierda Castellana, està amenaçada d’il·legalització.
En política exterior, la guerra de l’Afganistan, que ha provocat un augment brutal de la pobresa al país, acaba amb una retirada humiliant de la coalició imperialista i el retorn dels reaccionaris talibans. Aquesta era la “guerra bona” i “legítima” de Zapatero i el PSOE per oposició a la de l’Iraq.
I amb tot això, tot i els escàndols del rei emèrit investigat per la fiscalia, el PSOE —amb PP i Vox— continua blindant la Monarquia al Parlament.
Cal centralitzar les mobilitzacions i construir un referent polític
Veiem lluites atomitzades. Els i les pensionistes han convocat el 16 d’octubre una marxa a Madrid contra la reforma del govern. El juny hi va haver mobilitzacions en defensa de l’atenció sanitària primària. Al juliol les grans protestes per l’assassinat de Samuel. Importants lluites sindicals com la de Tubacex, amb més de 210 dies de vaga que aconsegueixen la readmissió dels acomiadats de Llodio i Amurrio. O la d’H&M a Euskal Herria, que han aconseguit amb 45 dies de vaga defensar tots els llocs de treball i les condicions. Cal avençar en l’impuls i la unificació de les lluites cap a una vaga general.
El govern PSOE-IU/Podemos està al servei dels interessos de la gran empresa i la monarquia, una política que obre el camí a les dretes. Ens cal avençar en un Front de l’esquerra, els i les treballadores i els pobles amb la doble ruptura: contra la Monarquia i en defensa del dret d’autodeterminació dels pobles, anticapitalista i per un pla de mesures d’urgència.
