L‘actual sistema dominant o establishment de la societat francesa utilitzaria la dictadura invisible del consumisme compulsiu de béns materials per a anul·lar els ideals de l’individu primigeni i transformar-lo en un ésser acrític, esporuguit i conformista que passarà a engrossir ineludiblement les files d’una societat homogènia, uniforme i fàcilment manipulable mitjançant les tècniques de manipulació de masses. Així, el sociòleg i filòsof alemany Herbert Marcuse, en el llibre L’home Unidimensional (1964), explica que “la funció bàsica dels mitjans és desenvolupar pseudonecessitats de béns i serveis fabricats per les corporacions gegants, lligant els individus al carro del consum i la passivitat política”, sistemes polítics que seran brou de cultiu del virus patogen conegut com a “actuacions-kratos” o autocràcia. D’aquí provindria el paradigma de la croada de Macron per a implementar a França el passaport Covid que permet a l’individu vacunat disposar d’un codi QR que li facilitarà l’accés a la vida laboral, cultural i social, però que portaria implícit l’obligació de vacunar-se i violaria la sacrosanta llibertat individual reconeguda per la Constitució.
Edward L. Bernays, nebot de Sigmund Freud i un dels pioners en l’estudi de la psicologia de masses, en el llibre Cristal·litzant l’opinió pública, desentranya els mecanismes cerebrals del grup i la influència de la propaganda com a mètode per a unificar el seu pensament. Així, segons les seves paraules “la ment del grup no pensa, en el sentit estricte de la paraula. En lloc de pensaments té impulsos, hàbits i emocions. A l’hora de decidir el seu primer impuls és normalment seguir l’exemple d’un líder en qui confia. Aquest és un dels principis més fermament establerts per la psicologia de masses”, per la qual cosa la propaganda de l’establishment serà dirigida no al subjecte individual sinó al grup en el qual la personalitat de l’individu unidimensional es dilueix i queda embolicada en retalls de falses expectatives creades i anhels comuns que el sustenta (la vacuna és la salvació enfront de la pandèmia).
No obstant això, la irrupció de la pandèmia sanitària ha implementat l’estigma de la incertesa i la incredulitat en una societat francesa immersa en la cultura de l’estat de benestar del món occidental, que deriva posteriorment en un xoc traumàtic en constatar-se l’intent de Macron d’instaurar un ordre orwel·lià en el qual tots els ciutadans estaran controlats pel passaport Covid per a aconseguir una societat plegada als dictats dels monopolis farmacèutics de Pfizer i Moderna, quedant els elements díscols als dictats macronianos marginats dels circuits habituals del treball, la cultura i l’oci.
Gràcies a la interactivitat que proporcionen les xarxes socials d’Internet (l’anomenat sisè poder que enllaça i ajuda a la formació de les identitats modernes), s’estaria trencant l’endèmic aïllament i passivitat de l’individu submís i acrític de la societat francesa (home unidimensional) i estaria ja sorgint un nou individu. El nou individu multidimensional està reafirmat en una sòlida consciència crítica, sustentat en valors caiguts en desús però presents en el nostre codi atàvic com la defensa de la sacrosanta llibertat individual, la solidaritat i la indignació col·lectiva davant la dictadura de les multinacionals farmacèutiques i estarà disposat a infringir les normes i les lleis imposades pel sistema dominant (dictadura sanitària). Així mateix, aquest individu estaria provocant un tsunami popular de denúncia de l’actual dèficit democràtic, social i de valors i sota el lema “prohibit uniformar” intentarà instaurar un caos constructiu que acabi per diluir l’opiaci inhibidor de la consciència crítica generant un nou Maig del 68 que podria acabar amb la defenestració política de Macron i la seva condemna a l’ostracisme després de les presidencials de la primavera del 2022.
