Si hem de fer cas als resultats electorals a Catalunya, hom diria que cada vegada hi ha mes catalans que volem deixar de ser espanyols. Que l’independentisme creixi entre la ciutadania, malgrat els partits dits independentistes, a ben segur es deu al maltracte que ens infringeix l’estat espanyol i també sense cap mena de dubte, al creixent desprestigi de les seves institucions.
L’Estat espanyol s’ha convertit en la vergonya d’Europa, no només per la constant -i creixent- violació de drets ciutadans, sinó per la sistèmica corrupció política, judicial i econòmica que fa que no hi hagi una sola institució espanyola que doni seguretat jurídica..
Si mirem l’anomenat “Tribunal de Cuentas” veurem que pot embargar tots els béns de trenta-quatre ex alts càrrecs de la Generalitat, sense que hi hagi sentència judicial, ni els espoliats s’hagin pogut defensar. Contrasta aquesta intransigència amb els catalans, quan ni el “proyecto Cástor”, ni el multimilionari espoli dels ERE d’Andalusia, ni les matràfoles de l’ex rei Juan Carlos I han interessat gens ni mica al “Tribunal de Cuentas”.
Com no han interessat els sobrecostos de 4.000 milions d’euros del submarí que no flota, dels aeroports sense avions, del vaixell Juan Sebastian Elcano on varen aparèixer 143 quilos de cocaïna i s’ha arxivat la causa. La premsa estrangera no s’explica com la nova reina d’Espanya que té un sou declarat de dos-cents mil euros, ha acumulat en cinc anys, una fortuna de nou milions. Inexplicable? No. És ben clar en un estat podrit fins a les arrels.
Cada dia em sento menys espanyol, per la vergonya que em genera ser considerat súbdit d’una monarquia impune. Sento vergonya… vergonya aliena perquè estic molt lluny d’Espanya i les seves misèries.
