Els esdeveniments van més de pressa que no pas els articles, per això he cregut oportú escriure’n un de nou, vers el nou govern d’ERC i JxCat amb el suport des de fora de la CUP.
Bé, Pere Aragonès ja és president, tancant en fals unes negociacions i una ferida ben oberta. En política, com tothom sap, els gestos són més importants que els fets, hi denoten el tarannà dels qui volen governar. Aquest pacte no és de legislatura, malgrat les bones paraules, és una puntada de peu endavant, per evitar l’escull d’anar a unes noves eleccions no desitjades per ningú.
El discurs d’investidura de Pere Aragonès ho deixà claríssim, tot i les bones formes de governar per tothom i bla, bla, bla. Quan esmenta als presos i exiliats, omet els noms de qui no són del seu partit, amb un lacònic (i la resta de presos i exiliats) omet la figura del M. H. Sr. President Torra, al qual varen deixar caure i abandonar, omet tota referència al M. H. Sr. President Carles Puigdemont, exiliat a Waterloo fruit, no ho oblidem, d’un cop d’estat feixista anomenat 155, omet tota referència al Consell per la República, òrgan imprescindible per desenvolupar l’1-O i desplegar la república catalana independent votada en referèndum. Referèndum vinculant, no ho oblidem.
Pacte fet insòlitament, amb un pres polític, Jordi Sánchez. Això és un gran error de JxCat i el mateix M. H. Sr. President Puigdemont, car els presos no han de ser portaveus de res, per la seva pròpia condició de presos. Com també fer les reunions prèvies en el recinte insòlit de la presó de Lledoners. Girem-ne full.
Seguim, és evident que aquest govern, servirà per gestionar els diners que arribin de l’UE, i per gestionar la pandèmia i la depauperada economia, però també per acontentar les paguetes dels sotogoverno que ja patien, s’han de farcir conselleries i càrrecs, directors, assessors, periodistes, i tot l’arribisme que comporta seguir amb l’autonomisme. És per aquest motiu que aquest pacte no aguantarà els dos anys de pau i treva que ha demanat ERC, amb l’excusa de la taula de fum i res amb Espanya, que ja advertit per enèsima vegada que no s’asseuran a pactar res, ni amnisties ni referèndum utòpics ni autodeterminació.
ERC segueix en el perillós camí de voler fer oblidar l’1-0, el 3-0 i el 27-O quan el Parlament de Catalunya va votar aixecar la suspensió de la DUI i publicar al DOGC la república catalana independent com a resultat del referèndum d’autodeterminació vinculant fet amb sang i foc l’1-O.
Doncs bé, ja no hi ha excuses, ja tenim govern per obligar-los a complir amb el que els partits independentistes es varen comprometre sota signatura, el desplegament de la DUI, aquest cop no ens aixecaran la camisa, tenim més de tres mil represaliats, presos polítics, exiliats, peticions de presó desorbitades a músics, poetes i cantants, un Estat espanyol desbocat cap a destruir la llengua i cultura catalanes, qualsevol referència a la DUI qualsevol llei social és perseguida pels entogats del règim espanyol feixista.
Ja tenim govern, Pere Aragonès de seguida ha obert el despatx del M. H. Sr. President Puigdemont clos des del cop d’estat, sense cap pudor, l’ha obert i s’hi ha instal·lat amb la ràbia de qui sap que el seu gest vol fer oblidar el M. H. Sr. President Puigdemont i l’exili. D’aquí la carta del M. H. Sr. President Puigdemont carregada de solitud i dolor que es traspua entre línies.
Sí, Pere Aragonès, ja ets president, heu vençut de moment, però no has convençut mai. El poble seguirem als carrers lluitant pel desplegament de la república catalana independent, seguirem fiscalitzant el Govern de la Generalitat fruit d’un pacte de renúncies, esperem que la pressió del carrer pugui esmenar l’autonomisme claudicant d’aquest Govern i sàpiga fer-lo anar cap als anhels del 52% de la població, la independència del nostre país.
No hi ha marxa enrere, donec perficiam.
