Segons informa La Plataforma per la Llengua, ha presentat una denúncia a la Subdelegació del Govern de Girona perquè se sancioni els responsables, que van incomplir el deure de garantir l’atenció en català.

Els fets es remunten al passat mes de febrer, quan dos agents de policia van vulnerar els drets lingüístics d’un catalanoparlant de Banyoles que es disposava a renovar el DNI a la comissaria de la Policia Nacional de Girona. L’afectat va enregistrar la conversa amb el mòbil i ara s’ha fet pública la gravació, que demostra com els agents van incomplir el deure de garantir-li l’atenció en català i van intentar obligar-lo a parlar castellà. Aquesta prova pot ser rellevant per al desenvolupament de la denúncia que acaba de presentar la Plataforma per la Llengua en nom del ciutadà contra els responsables de la comissaria.

El conflicte va començar tan bon punt el ciutadà es va adreçar als funcionaris públics de l’oficina d’expedició de DNI i passaports. Des del primer moment, els agents que el van atendre no van mostrar cap predisposició a entendre’l en català ni a garantir-li el dret, legalment reconegut, de ser atès en aquesta llengua.

Publicitat
Publicitat

Cal tenir en compte que la Llei de l’Estatut bàsic de l’empleat públic obliga els funcionaris a garantir l’atenció en català, no solament a Catalunya, sinó també al País Valencià i a les Illes Balears. A més, la Llei de política lingüística catalana estableix que tothom té dret a relacionar-se i a ser atès en català a l’administració, tant oralment com per escrit. De fet, com es pot escoltar a la gravació, el ciutadà va demanar ser atès per un policia que era allà i que semblava entendre el català, però l’agent amb qui parlava el va ignorar i, per forçar-lo a cedir, li va dir que un traductor tardaria dues hores a arribar.

Durant l’estira-i-arronsa, a més, un dels policies li va retraure que parlés català amb algú que se li adreçava en castellà, argumentant que era una falta de respecte i acusant-lo de crear un conflicte expressament. Amb frases com “las órdenes de un policía las tienes que cumplir” o “háblame en castellano, yo hablo en este idioma, el de la bandera”, van intentar intimidar el ciutadà catalanoparlant perquè renunciés al dret d’expressar-se en la llengua pròpia i oficial del territori.

Després dels fets, el veí de Banyoles va presentar una queixa a la Plataforma per la Llengua. L’entitat la va atendre i ara ha presentat una denúncia administrativa a la Subdelegació del Govern de Girona. En aquesta denúncia, l’entitat demana que el subdelegat del Govern, Albert Bramon, comuniqui formalment els fets a la comissaria perquè es recordi als treballadors l’obligació de respectar els drets lingüístics dels catalanoparlants. A més, es demana que s’investiguin els fets i s’identifiquin les persones responsables per tal d’obrir un procediment sancionador d’acord amb l’Estatut bàsic de l’empleat públic o la Llei del règim disciplinari de la Policia Nacional. Amb aquest objectiu, la Plataforma per la Llengua posarà a disposició de la Subdelegació la gravació de mòbil feta pel veí, que pot ser una prova determinant en la resolució del cas.

No és un episodi aïllat

El passat mes de gener ja es van produir uns fets similars quan un ciutadà va trucar per telèfon a la comissaria de la Policia Nacional de Sant Feliu de Guíxols i la dona que va atendre la trucada li va exigir que li parlés en castellà. En aquella ocasió, la Plataforma per la Llengua també va presentar una denúncia a la Subdelegació del Govern, però la resposta que es va rebre va ser que no s’havia pogut identificar la persona responsable i que no es constaven els fets.

Aquests darrers anys, la Plataforma per la Llengua ha recollit nombrosos casos de discriminacions lingüístiques als ciutadans catalanoparlants produïts per la Guàrdia Civil i per la Policia Nacional. En l’estudi “Comportament lingüístic davant dels cossos policials espanyols“, l’entitat recull dades sobre els 68 casos detectats entre l’any 2007 i el 2019. En totes les discriminacions hi ha hagut un tracte vexatori i en un 15% s’ha arribat a l’agressió física cap als ciutadans. La majoria de discriminacions no tenen cap conseqüència judicial i només en un 3% dels casos s’acaba condemnant els policies.

A banda dels casos relacionats amb els cossos policials espanyols, la Plataforma per la Llengua recull anualment centenars de discriminacions lingüístiques per mitjà del servei de queixes i consultes de l’entitat. Recentment, s’ha fet públic el test DiscriminCATs, que aplega nou dels casos reals relatats en l’últim Informe de Discriminacions Lingüístiques 2019 i que mostra les actituds discriminatòries a ciutadans d’arreu del domini lingüístic.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here