Les presses d’ERC i Pere Aragonès no tenen gaire sentit quan un pensa que les eleccions catalanes primerament havien de ser el 30 de maig, però un decretazo colonial les va obligar a fer el 14F, en plena pandèmia i amb l’esperança de fer trampes. I encara menys quan hom sent les nefastes paraules de Josep Huguet al programa FAQS de TV3, o els reiterats insults dels trols habituals contra el Consell per la República i el president Puigdemont i el president Torra, aleshores, hom té l’obligació de fer-se aquesta pregunta: fer govern ràpidament, per què? Per a gestionar les engrunes autonòmiques no ens cal, i amb més raó quan som el 52% per desplegar la DUI votada el 1r d’octubre.
El 14F els partits catalans es varen comprometre a fer efectiu el mandat del 1r d’octubre, la signatura d’un document ho acredita. Ara, un cop superat el 50% (som el 52%), els hi entra la por, igual que a l’1-O, els partits mai varen creure en el poble, però ara és diferent, hem après la lliçó. Volem desplegar la DUI votada. La taula de fum és una enganyifa més per anar tirant de pagueta.
Ja no volem un govern autonòmic per gestionar les engrunes que els espanyols ens donen. Si en Pere Aragonès té pressa per ser investit, haurà de complir amb l’independentisme. I això passa pel Consell per la República i l’exili, autèntic centre neuràlgic des d’on lluitem per consolidar la República Catalana independent, lluny de les urpes del feixisme espanyol.
Intentar ridiculitzar el Consell per la República és d’un infantilisme polític que esparvera, i d’un sectarisme preocupant, per tant, mentre no s’abandonin les idees claudicants de derrotats que es llancen des del junquerisme, difícilment podrem fer govern. Això en Pere Aragonès ho sap, d’aquí la puntada endavant i les presses. Per calmar la crisi interna de la mateixa ERC, un cop ha vist que la victòria del 14F ha estat realment una amarga derrota, car ni poden fer el desitjat tripartit com volien, ni poden prescindir de JxCat tan alegrement. En política, els pactes per arribar a bon port s’han de negociar punt per punt, i més quan hom vol avançar cap a desplegar la DUI. Caldria parlar clar.
La taula de fum ha estat una enredada més, ni Españistan, ni ERC no volien arribar enlloc, anar vivint de l’independentisme sense arribar mai a la independència real. D’aquí plora la criatura, la CUP, molt espavilats, pacten uns punts socials i econòmics que saben que sense ser un estat independent, mai no es podran posar en pràctica, car els tribunals espanyols sempre els declararan anticonstitucionals. Amb aquest panorama és palès que per tancar un acord de legislatura, hom ha d’anar piano piano.
La tasca d’internacionalització que està fent el Consell per la República està en el bon camí pel reconeixement de la República Catalana independent, la novetat del carnet d’identitat català ha posat molt nerviós l’Estat espanyol, perquè ha vist que Waterloo els torna a guanyar la partida. Aquest és el punt clau. La Generalitat ha de reconèixer i valorar com un gran tresor el Consell per la República, i fins que no abaixin el sectarisme contra el president Puigdemont, no podrem avançar. Sembla ser, però, que a poc a poc es fan avenços en la bona direcció.
Perquè això passi, la mobilització constant del poble és imprescindible. Hem de forçar un govern independentista que avanci decidit cap a desplegar la DUI votada l’1-O, la unilateralitat és l’únic camí viable, cap referèndum pactat ni nou és possible, car ja el vàrem fer l’1-O. Aquesta és la data inamovible.
Si volem una societat més justa i solidària hem de lluitar perquè el desenvolupament de la República Catalana no tingui marxa enrere. Esperem que els partits facin honor a allò que vàrem signar i al 52% històric que el poble els ha donat. Sapiguem ser dignes d’aquesta oportunitat històrica per a Catalunya.
Ara només queda avançar cap a la confrontació democràtica i desplegar la DUI votada, defensem el territori.
Donec perficiam.
