Amigues, amics,
El primer que he fet aquest matí és passejar dessota els roures que ara tenen un verd lluminós, les alzines i els pins i escoltar els ocells que ja refilen. Demà em passejaré enmig de roses i llibres. Aquesta tarda inauguraré el Sant Jordi d’enguany assistint a la presentació del llibre d’una lleronina que parla de les cases del poble i de la seva gent. Demà tinc un deure amb una llibreria de Barcelona que em representa totes les llibreries de Catalunya i del món sencer, perquè el 23 d’abril és el Dia Mundial del Llibre i del Dret d’Autor, fill del Dia del Llibre nascut a Barcelona l’any 1926.
Com tantes mitges veritats o mentides que hem llegit i sentit als mitjans de comunicació, el llibre no ha estat un dels “productes” ni negocis a qui menys ha afectat la crisi econòmica derivada de la pandèmia del coronavirus. Les llibreries han patit fortament aquesta crisi i les que han sobreviscut ho han fet gràcies als sacrificis i la vocació dels llibreters. Demà és un dia, només un, per rescabalar parcialment el món del llibre de les pèrdues sofertes. Si la cultura és segura, remenar i comprar llibres a l’aire lliure, a les places i carrers de Catalunya és el més segur i enriquidor del món; si el llibre va acompanyat d’una rosa, símbol de l’amor, aquesta parella és la que ens ha de salvar de totes les malalties i malvestats, les de tots els racons del món i, per què no?, de Catalunya. Què us semblaria si demà les nostres forces independentistes ens donessin la immensa alegria de dir-nos que, finalment, s’han posat d’acord? El més repatani dels nostres escèptics patriotes donaria gràcies al gloriós Sant Jordi, patró de Catalunya.
Des de fa anys he llegit, parlat, escrit i actuat entorn de la Diada de Sant Jordi, aquí i en altres indrets del món. Em costa dir coses sense repetir-me i per aquest motiu he decidit manllevar el que han dit altres persones més qualificades que jo sobre aquesta Diada, el llibre i la lectura. Començo citant dites sobre el Dia del Llibre i la Rosa:
“No es tracta de Saint George ni de San Jorge. És Sant Jordi, en català. Potser Sant Jordi és l’expressió catalana més pronunciada al Japó. És una festa molt recent (al Japó se celebra des de l’any 1986) i no tan arrelada com les dues anteriors (Santa Claus i Sant Valentí). Una associació de llibreters va tenir coneixement del bonic costum català de regalar llibres a les persones estimades. Aquest costum els va semblar molt atractiu i prometedor segons l’exemple de Sant Valentí. Van començar a difondre cartells amb les fotos dels edificis de Gaudí i a fer sorteigs amb premis de viatges a Espanya entre els compradors de llibres”. KO TAZAWA, Catalunya i un japonès.
“Em manquen paraules, s’ha de viure; simplement em sembla fantàstic”, PAUL PRESTON (Sobre el Dia del Llibre a Catalunya).
“Al principio me asombraba de que en plena dictadura franquista pudiera haber una libertat cultural bastante amplia, pero pronto comprendí que aquel espacio de libertad se lo habian ganado los escritores, los artistas, los periodistas, todo el pueblo catalán”. GABRIEL GARCÍA MÁRQUEZ. (Declaracions en ser-li concedit el Premi Nobel 1982)
L’escriptor ROBERT SALADRIGAS diu: “La conjunció ritual del llibre (el coneixement) i de la flor (l’estètica dels sentits) que conté aquesta data em fascina”.
“Com en un somni exquisit em trobo en una ciutat lluminosa i distingida dedicada a una celebració molt especial: Barcelona. M’he enamorat de tu sense poder-ho evitar, Barcelona, no tan sols per la teva bellesa física, sinó perquè resulta captivador un lloc on l’afecte i l’estima son expressats per mitjà de llibres i roses. Els símbols són perfectes: l’encant fràgil i efímer de les flors, el tresor perdurable de la imaginació i de les idees”, NOAH GORDON, I Love you Barcelona, 1994
“Aquest és el dia de l’amor i de la flor enamorada”, MONTSERRAT CABALLÉ
“Fue quitar la cubierta de la primera imagen, que mostró ser la de san Jorge puesto a caballo, con una serpiente enroscada a los pies y la lanza atravesada por la boca, con la fiereza que suele pintarse. Toda la imagen parecía una ascua de oro, como suele decirse. Viéndola, Don Quijote dijo: «Este Caballero fue uno de los mejores andantes que tuvo la milicia divina; llamóse don san Jorge y fue además defensor de doncellas»”, Capítol LVIII de la Segona part de Don Quijote.
De cites sobre el llibre i la lectura n’hi ha una infinitat, en recullo unes poques:
“Quan l’home ja no pot gaudir dels plaers terrenals, li queda sempre el plaer de la lectura. On s’hi troba el més sa dels plaers: el de cultivar l’intel·lecte”, EPICUR
“Llibre meu, fill estimat de la meva ment, que els deus et protegeixin i et deixin a les mans de gent comprensiva”, HORACI
“La lectura de bons textos és aliment de la joventut i alleujament de la vellesa”, CICERÓ
“La lectura ha estat per a mi una font inesgotable d’inspiració”, SHAKESPEARE
“Amigo discreto es un libro”, CALDERÓN DE LA BARCA
“La lectura ha estat per mi el remei sobirà contra les tristors de la vida; mai he tingut una pena que una hora de lectura no l’hagi dissipada”, MONTESQUIEU
“Les idees cal fixar-les en els llibres; de no ser així se les endú el vent”, KANT
“Viatjar sense llibres és viatjar tot sol, que és ben trist”, LIVINGSTONE
“Quan llegeixo un llibre de ma terra, l’enyorança em fuig”, B. C. ARIBAU
“Estar mancat de llibres és el súmmum de la misèria”, BALZAC
“Els llibres són mestres que no renyen i amics que no demanen”, dita popular catalana
“La mayor medicina para los enfermos del espíritu son los libros”, RAMÓN I CAJAL
“No hi ha res més bonic que un llibre a les mans d’un nen”, DICKENS
“Durant els anys de presó i desterrament, el meu esperit ha romàs lliure gràcies als llibres”, DOSTOIEVSKI
“La paraula escrita, i per tant el llibre, és el mitjà més eficaç per la comprensió i el apropament entre els humans”, EDISON
“Home de llibres, home de bon seny”, dita popular catalana
Per acabar una que deia sovint el meu pare: “La cultura és allò que et queda quan ho has perdut tot”.
Bona Diada de Sant Jordi, del Llibre i de la Rosa!
Vostre,
