Catalunya no volia la Inquisició

Algunes Històries dels Països Catalans

Quan els Reis Catòlics van decidir de tirar endavant l’expulsió definitiva dels jueus, amb la Inquisició com a principal element protagonista, la mesura no va ser acceptada de la mateixa manera per tothom. Mentre a Castella s’aplaudia la idea, a la Corona d’Aragó no va fer gens de gràcia.

L’expulsió dels jueus cercava diversos objectius. Era una concessió a l’Església i, sobretot, al clergat més proper a Isabel, tan integrista com ella. Es pretenia la unificació social de l’Imperi d’acord amb una mateixa i única religió. Una altra raó, no menys important, era la de dur a terme la confiscació pública dels béns dels jueus després de la despesa que va suposar, entre altres coses, la Reconquesta.
Mentre a Castella la noblesa era una casta absolutament tancada en ella mateixa i la burgesia era gairebé inexistent, a la Corona d’Aragó molts cavallers, burgesos i comerciants eren conversos. Així, bona part del pes de l’Aragó, de València, però sobretot de Catalunya, se sustentava en aquest sector social. La bel·ligerància contra la inquisició a la Corona d’Aragó fou tan gran, que el primer inquisidor major Pedro de Arbués va ser mort a Saragossa, poc després de prendre possessió del càrrec.

Amb tot, on va ser realment complicat instaurar el Sant Ofici va ser a Catalunya. A tot el que ja hem comentat, cal apuntar la percepció que hi havia que aquest òrgan reial serviria perquè les institucions pròpies de govern perdessin el seu poder.

Publicitat
Llibre: El Judici - Lluís Busquets

Tot plegat va portar a una revolta l’any 1486 poc coneguda, tot coincidint amb l’arribada dels jutges enviats des de Castella. El bisbe, els consellers i el govern de la ciutat de Barcelona van fer pinya i van aconseguir expulsar els inquisidors reials. Fins i tot hi va haver d’intervenir el papa Innocenci VIII, amb la publicació d’una butlla l’any 1497, perquè s’hi pogués instaurar la inquisició a Catalunya.

El Tribunal es va establir al Principat el 4 de juliol de 1498, sis anys després de la publicació del decret d’expulsió. I ens van enviar com a principal inquisidor, segurament com a represàlia, ni més ni menys que el sinistre i sanguinari Tomàs de Torquemada, mà dreta d’Isabel de Castella. I els catalans vam ser obligats a acceptar, a la força, el maleït Tribunal.