El govern del PSOE ven diàleg i negociació, però no impedeix que es tornin a tancar els presos polítics a la presó de Lledoners, pel que són i pel que representen. Els neguen un dret que reglamentàriament tenen els altres presos.
Costa d’entendre l’argument de revocació del dret al tercer grau perquè, segons els drets humans, en una democràcia ningú no pot ser obligat a canviar de pensament ni d’opinió política per exigència d’un tribunal i com a condició per obtenir la llibertat.
No ha de resultar-nos estranya aquesta situació, vist que PSOE s’ha arrenglerat amb PP, C’s i VOX per treure la immunitat als eurodiputats independentistes catalans, fent servir totes les eines, xantatge al cos diplomàtic inclòs, com diu Toni Comin, menys el diàleg per resoldre el conflicte polític. Com va dir una dirigent política del PP en temps del 155, pels catalans no hi ha més diàleg que el dels tribunals.
No existeix l’Europa dels pobles, sinó la dels Estats controlats pels grans partits, el socialista i el bloc conservador (a Espanya PP, C’s i VOX) i els liberals, el que explica el menyspreu dels vots dels catalans i l’error que un Parlament permeti que un conflicte polític es resolgui als tribunals, tot el que la dreta espanyola interpreta com a decisió de qualitat democràtica.
Com deia l’editorial d’El Punt Avui del 10 de març, l’Europa política ha tornat a decebre l’ideal de la democràcia respecte dels drets fonamentals per ella mateixa proclamats i que formen part de la seva essència. A Europa no es confia en la solvència del dret espanyol per impedir la persecució política i tampoc en la Justícia espanyola, cosa que ja han manifestat les administracions de Justícia d’Alemanya, Bèlgica, Escòcia, el TEDH, les Nacions Unides i Amnistia Internacional, als quals s’afegeixen les protestes de Flandes.
L’Estat espanyol no parla de negociar res, i no vol parlar d’autodeterminació ni d’amnistia com ja han fet saber veus autoritzades. El que volen és que l’independentisme retrocedeixi, acceptant la situació imposada pels tribunals que, entusiasmats, estan fent la feina bruta, per dir-ho d’alguna manera.
S’han proposat aconseguir abans de dialogar que la gent es desconnecti del procés o es cansi atemorida per la repressió, i les sancions, i deixi de seguir lluitant, com ha passat amb centenars de milers d’electors que s’han abstingut. Se segueix jutjant a la gent catalana per les seves idees, no per fets realment enquadrats en un codi penal democràtic.
La constitució d’un nou govern català entre ERC i Junts, que crearia un marc independentista sòlid, ha de donar l’esperança que la resistència a aquest estat de coses no es quedarà en proclames o en la manifestació de l’11 de setembre, i se seguirà treballant en tots els camps per assolir la independència que el poble electoralment ha decidit.
