Aquestes eleccions del 14F al Parlament de Catalunya tenen certa semblança amb el 1r d’octubre. Per una banda s’hi amaga la paradoxa que algunes de les pràctiques que van ser durament titllades de pandereta en el Referèndum d’Autodeterminació «meses constituïdes per voluntaris, punts de votació diferents dels habituals…» ara es donaran per bones. Per altra banda, si l’obstacle a superar el 1r d’octubre fou la violència desfermada pel govern espanyol que es manifestà de maneres inimaginables per a nosaltres, aquest 14F ens trobem si fa o no fa amb el mateix, una justícia espanyola —de dubtosa independència—, que no entén de pandèmies. Per tot això, la nostra resposta ha de ser la mateixa que l’octubre de 2017 i tantes i tantes conteses electorals: anar a votar. Per què a Catalunya volem que manin les urnes.
Hi ha alguna cosa més que costa explicar amb paraules: és una mena de sentiment estrany que et fa serrar les dents. I és que el 1r d’octubre va guanyar la independència i la democràcia. La repressió posterior no ha capgirat pas els resultats, i per això no ens sentim vençuts. Continuem buscant les escletxes, els lideratges, les eines, els projectes i les campanyes, perquè sabem que cal continuar caminant i que cada contesa electoral és l’altaveu del nostre desig i ha de servir per apropar-nos a la justícia i la llibertat que ara ens neguen.
El 14F ves a votar com si fos el 1r d’octubre, protegeix-te també com ho vas fer aleshores. Posa’t la mascareta i exerceix amb valentia el teu vot. Valents són els que tenen por. Cada vegada que votem ho fem pel bé del país i de tots nosaltres. De cap manera hem de renunciar al nostre dret a decidir i a ser escoltats. La democràcia va cara al Regne d’Espanya, n’hem pagat un preu molt alt, però només la podem preservar amb perseverança, constància i tossuderia. «Tossudament alçats» hem d’anar a votar per aturar la desunió de l’independentisme, la infantilització de tants missatges polítics, el blanqueig del feixisme i la xenofòbia i les descarades campanyes d’estat a favor d’un candidat disposat a fer tot el que li manin en contra de la llibertat d’aquest país.
Així com el 1r d’octubre tots vam sentir la incertesa de l’endemà, en les eleccions d’aquest diumenge, la incertesa del que passarà es manté. Se’ns obre davant un període socialment i econòmicament molt confús. Els poders de Madrid, els del 155, ja festegen els diners que han d’arribar d’Europa per repartir-los amb criteris tan esbiaixats com els que fan servir per al corredor del Mediterrani, sempre a favor seu, sempre contra Catalunya.
Malgrat que estiguem cansats, malgrat que ens sentim maltractats, en aquestes eleccions optem per la llibertat, optem per la Independència.
Per la memòria del passat, per la indignació del present però sobretot per l’esperança d’un futur Estat propi profundament democràtic i socialment just, el 14F anem tots a votar. Ens hi juguem molt.
