Òmnium cultural, l’entitat sociocultural més gran d’Europa, ha tornat a articular i a liderar una macrocampanya cívica que representa una veritable internacionalització, molt intel·ligent, del procés democràtic, social i nacional català.
La iniciativa d’Òmnium internacional, consisteix en la publicació, des de Brussel·les, d’un manifest a favor de l’amnistia dels presos polítics catalans, que sortirà en paper i en l’edició digital de dos grans mitjans de molt de prestigi internacional: un europeu (anglès) The Guardian i un altre dels Estats Units: The New York Times —un servidor també hauria volgut que s’hagués fet un esforç suplementari per tal de publicar-se en un gran mitjà francòfon, en la llengua de Molière i inequívocament europeista, com per exemple Le Monde—, però no ha pogut ser.
Aquest document pivota en tres punts essencials: la defensa del dret a decidir (fent especial menció als casos de Quebec i Escòcia, en què des dels governs del Regne Unit i el Canadà es van arribar a uns acord amb Quebec i Escòcia i es van convocar sengles referèndums legals); el segon pivot, és la condemna explícita de la repressió, policial i judicial, d’ençà del primer d’octubre de 2017; i finalment, l’amnistia com a millor eina per tancar ferides i iniciar la via política de diàleg entre Catalunya i Espanya.
De tota manera el més important és que aquest manifest està signat per cinquanta personalitats de prestigi d’arreu del món; intel·lectuals, expolítics, cantants i premis Nobel, com per exemple Yoko Ono, Gerry Adams, Joan Baez o Dilma Rousseff. L’objectiu principal del manifest és que tot el món s’assabenti que a Catalunya existeix un problema polític que no es pot solucionar, de cap de les maneres, ni per la via de la repressió policial, ni per la drecera judicial, sinó que la solució ha de ser a través del compromís polític perquè al final, el poble de Catalunya, acabi decidint a través del vot.
Amb aquest manifest també s’intueix que l’indult seria un gran parany que deixaria molta gent “a la intempèrie”. De la mateixa manera, la reforma del codi penal i la supressió del delicte de sedició estaria bé, ja que aquest delicte no existeix a cap país civilitzat d’Europa, però s’allargaria molt en el temps i també deixaria al marge molta gent que està a la presó. A més, l’amnistia, segons prestigiosos catedràtics de dret constitucional és perfectament possible des del punt de vista jurídic. De fet, del que es tracta és posar el comptador a zero i enfortir la cohesió social i la connivència política. Ara el que cal és obrir el camí, és a dir, unitat estratègica i gestió responsable de la divergència, tot tenint en compte els més de 2.850 represaliats que tenen tot el dret del món a poder defensar lliurement la seva ideologia política.
