Amigues, amics,
Darrerament no faig gaire nosa als vostres ordinadors o “pantalletes” de les que ara es porten. De ganes d’escriure no me’n falten i… escric; tinc una “feineta” que m’absorbeix i que m’he imposat acabar no sé qua, però hauria de ser abans d’un any i ja en fa més de dos. Si alguna prioritat hauria de tenir a l’hora de manifestar les meves inquietuds, hauria de ser la pandèmia que des de fa mesos, massa, s’endú vides, trenca la salut de molts i arruïna empreses i treballadors. No entraré en el tema perquè suposo que ja en teniu prou amb les informacions que ens neguitegen dia a dia. A alguns, quelcom més que neguitejar: gana, sostre, depressió, desesperació… No sé com afrontarem aquest Nadal. Per alguns ja està perdut, per a la resta no soc gens optimista, la cosa va pel pedregar. Crec que, en general, no es pot culpar ningú, tots som una mica responsables de què pot passar (en especial el maleït animaló), sobretot si no assumim personalment i col·lectiva les conseqüències dels nostres actes i els corregim en conseqüència. ¿No val la pena sacrificar les celebracions d’un any pensant en els que ja no hi són i en els que poden sucumbir per falta de responsabilitat? Això tan sabut em preocupa.
Direu que em repeteixo, però és que els botxins no paren i, enmig de la malaltia, no podem callar davant la injustícia permanent. No vivim en un estat de dret. Vivim en un estat que criminalitza la llibertat, la dissidència i la dignitat. M’ha fet pensar molt la decisió, no sé de qui, de repetir el judici contra Arnaldo Otegui que ja havia estat declarat nul, o el que sigui, pel Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg. L’últim recurs Europa? Un cop més ens adonem que l’Estat espanyol va a la seva i salta les pròpies lleis i les que estan pel damunt dels seus alts tribunals. Popularment diem: “Feta la llei feta la trampa” i això mateix és el que fa l’alta, altament podrida, justícia espanyola. Com que no podien desobeir el TDH d’Estrasburg han decidit repetir el judici i ja sabem per què. Un ex-etarra —crec que sense delictes de sang— que va esforçar-se i es va jugar el tipus per passar a reclamar la independència d’Euskadi per la via democràtica els fa molta nosa. Ja s’assemblen als catalans i això no pot ser! Els poders fàctics de l’Estat prefereixen la violència, d’aquesta manera se senten legitimats per emprar la seva. Recordeu els GAL? Aquests darrers estan lliures. Els qui volen la independència de Catalunya per la via democràtica a la presó, a l’exili i més de 28.000 catalans pendents d’investigació, no donen l’abast. A tot això s’hi afegeix que BILDU i algun altre aproven els pressupostos del gobierno sociocomunista. Ja veieu com ho paguen, oi? D.U.I.!!! Diàleg? Presa de pèl! Hi ha qui no escarmenta.
El gobierno respeta las decisions judiciales! Quins…! Qui nomena el fiscal general de l’Estado? Qui té facultats per atorgar l’indult? Qui pot tramitar una llei d’amnistia? Qui té por dels feixistes de Vox i companyia? A los independentistas ni agua! I, per extensió, a tots els catalans perquè tots en patim les mateixes conseqüències. No ho entén el fastigós, neci, roí del Carrizosa i tots els botiflers? I altres que hi posen cara de babau?
Avui hem sabut que a Dani Gallardo l’han sentenciat a quatre anys i mig de presó per participar a Madrid en una manifestació en contra de la sentència als presos catalans. Com sempre, el tribunal ha trobat quatre policías nacionales que han declarat que Dani els havia pegat amb un pal que tenia un clau, com a la prehistòria reflectida en els còmics més esperpèntics. Dani Gallardo, un noi de Cádiz que en ple Madrid gosa posar-se del costat dels catalans que protesten pacíficament, intolerable! A favor de la justícia de veritat, de la democràcia, de la democràcia dels catalans, intolerable!
By the way, que dirien els angloparlants, enmig dels 28.000 “empitonats” catalans han donat preferència a l’actual conseller d’Afers Exteriors de la Generalitat, tal com van “empitonar” el president Mas o el president Torra. Resulta que a l’actual conseller d’Exteriors li han suposat que quan era alcalde d’Agramunt —deuen saber on és Agramunt aquests justiciers?— va facilitar locals municipals per celebrar el Referèndum d’Autodeterminació del 1r d’octubre. Això ho suposen i, és clar, ho envien a la “justícia” perquè ho investigui. A Dani Gallardo li haurem de fer un monument a Catalunya. A l’exalcalde d’Agramunt li haurem d’aconsellar que enviï un “quilets” dels bons torrons del seu poble a fiscals i jutges i veureu com cauen como moscas en un panal de rica miel.
El feixisme, però, segueix campant impunement por las Españas. Una minoria de militars retirats de l’exèrcit i la marina, que no de la fatxenderia, van fer tremolar el gobierno de su majestat el “enterao”, però no a su majestat, l’hereu “aprovechao” del chorizo mayor del reino. Per què no va tremolar Felipe VI? Per favor! És tan fàcil endevinar-ho… És malvat, però la Covid-19 tapa tantes coses com mals està fent. Seguiria, però Chopin ha deixat de calmar-me i en diria de massa grosses. Bona nit.
Vostre,
