Sembla ser que per a alguns polítics, per no dir la majoria, l’art de la política consisteix en la hipocresia i el cinisme més absolut, i és clar, quan topen amb personatges de la talla humana del M.H. president Quim Torra i Pla, queden del tot desconcertats, davant la moral i l’ètica del Molt Honorable. Se senten empetitits, i sols saben insultar, menystenir, i àdhuc intenten la destrucció humana del personatge.
Per tant, no és d’estranyar que persones íntegres com els presidents Carles Puigdemont i Quim Torra, els espantin, i molt, ja que en aquests moments cap partit polític té persones de la seva talla política i humana, i per això inventen mesquineses, per atacar-los, per intentar posar al seu nivell persones molt, però que molt, superiors tant èticament com políticament i culturalment a ells.
Dit això, vull afegir que el poble no podem restar passius mentre els poders corruptes de l’Estat colonial espanyol, ajudats pels partits botiflers i arribistes autòctons, volen apartar i destruir els nostres líders.
El M.H. president de la Generalitat de Catalunya no el pot inhabilitar cap tribunal, només el poble que el va escollir mitjançant el sufragi al Parlament català el pot destituir. És el Parlament on resideix la sobirania popular, és molt senzill, se’n diu democràcia. Però d’uns anys ençà estem acostumats a veure torçar i recaragolar la voluntat popular majoritària per part d’una colla de farsants, que destrueixen les lleis per afavorir llurs mesquins interessos.
És hora ja de reaccionar i dir prou, és hora de fer valer el referèndum de l’1-O votat majoritàriament pel poble català (sí, majoritàriament, que no us enganyin, 2.300.000 sufragis emesos i comptats i a la vora de sis-cents mil robats pels piolins, sobre una població de quasi set milions de persones, cal descomptar menors, malalts, abstencionistes i gent sense dret a vot, posem quasi dos milions, ens dóna una participació de quasi tres milions de vots, vers una població votant real de cinc milions, més o menys, això és quasi un seixanta per cent de la població).
Per tant, és hora d’impedir que inhabilitin el M.H. president Torra i exigir l’aixecament de la DUI al Parlament català.
Cal fer valdre els nostres drets, si no volem restar esclaus.
Lleialtat 1-O. Donec perficiam.
Tot el que fa l’Estat espanyol té un cost enorme, causa una erosió enorme. Però no només al sobiranisme, sinó al mateix Estat espanyol que es degrada constantment i aviat serà irreconeixible com a país democràtic.
La degradació és quasi imparable, i tard o d’hora els espanyols se n’adonaran i potser reaccionaran, ni que sigui quan la misèria i la manca de drets sigui indissimulable. I quan ho facin, a Espanya canviarà el règim polític, i voldran entabanar als catalans per a que participem en la rentada de cara, atès que les elits senzillament canviaran de jec per a que tot canviï sense que canviï res.
No ens hem de deixar arrossegar ni per la fallida d’Espanya, ni per la remodelació posterior. Catalunya i la seva capital, Barcelona, viuen un procés de degradació i satel·lització que ens empobreix, Com més espanyols ens tornem, també més pobres i dependents. La Barcelona actual, després del govern dels Comuns-PSC fa pena, està empobrida fins al moll de l’os, no té cap mena d’empenta ni és cap pol d’atracció de res, s’està castellanitzant i provincianitzant, de camí a una nova València, ciutat turística i satel·litzada per Madrid.
Cal resistir mentre Espanya cau, que caiguin ells mentre naltros ens mantenim dempeus.