La “fugida” del rei emèrit de l’Estat espanyol a Abu Dhabi o a la República Dominicana està accelerant el procés de degradació i putrefacció de l’Estat espanyol. A hores d’ara encara no sabem si Juan Carlos de Borbón se n’ha anat. On ha anat? Per què se n’ha anat? I si el govern de l’Estat espanyol és o no és qui ha muntat tota aquesta “funció teatral” per enredar i enganyar els ciutadans i per amagar tota la corrupció, en do major, que hi ha darrere de la Monarquia espanyola. Una qüestió molt curiosa de tot aquest “afer” és que la premsa conservadora europea, especialment la britànica, és i ha estat la més crítica amb aquesta “perversa” monarquia espanyola. Diaris com The Sun, The Daily Mail, The Daily Express, The Times o The Telegraph han estat els qui han contribuït més, juntament amb la premsa suïssa francòfona, a destapar i visibilitzar d’una forma més nítida tota la porqueria, la il·legitimitat política i l’autoritarisme d’aquesta institució monàrquica, hereva directa del franquisme feixista.
No hi ha dubte que en aquests moments ens trobem en una situació molt paradoxal i alhora molt complicada. L’Estat espanyol, immers en una brutal crisi sanitària i econòmica, només disposa de la repressió judicial per mantenir-se en peu; però, per altra banda, la nostra nació catalana també ho té molt difícil a causa de la manca d’estructures d’estat i eines de país. Aquesta crisi profunda de la prefectura de l’Estat espanyol també comença a ser un problema greu per a la UE i Europa en tot el seu conjunt. Per què la premsa conservadora del vell continent és tan crítica amb aquesta decadent monarquia hispànica? Doncs bé, al meu entendre, queda força clar que aquesta monarquia espanyola representa un molt mal exemple per a la UE i per a la resta de monarquies europees, amb l’excepció de la monarquia britànica. Tenir un rei emèrit corrupte i poca-solta, i un altre rei, cap d’un Estat de la UE, d’ideologia completament d’extrema dreta (discurs del 03/10/2017) fa molta basarda a les estructures democràtiques i conservadores, moderades, europees. En temps de pandèmia, pobresa i injustícies socials la monarquia espanyola representa una “càrrega de nitrat d’amoni” per a les cancelleries europees. És un element molt desestabilitzar del sud del continent europeu. En aquest sentit, amb un esforç suplementari de pedagogia i explicació diàfana, Catalunya, malgrat les grans febleses, pot jugar les seves cartes. Ara és el moment de començar a dissenyar i articular una república catalana viable, incrustada dintre de la interdependència europea. Ara és el moment que una diplomàcia catalana, ni que sigui de butxaca, molt intel·ligent, a través d’un blindatge franco/alemany, ens hauria de permetre proclamar i consolidar una república catalana cívica, social, intel·lectual, forta, avançada i ferroviària.
