El terme utopia (el que no està en cap lloc) va ser emprat per Thomas More al segle XVI i seria “la recerca incansable de la humanitat des del començament dels temps d’un lloc o societat ideal” i malgrat el seu caràcter no real, permet reconèixer els ideals d’una societat o comunitat en un moment concret de la seva singladura històrica, així com els obstacles que impedeixen cristal·litzar el seu somni idíl·lic amb el qual la utopia així concebuda seria el camí per arribar a un somni que portaria implícit en la seva potència la facultat d’esdevenir en acte concret (en el camí hi ha la meta), i és necessari transitar per la senda marcada pel pragmatisme polític: “Comença fent el que és necessari, després el que és possible i de sobte estaràs fent allò impossible”.
El puzle inconnex del caos
El puzle inconnex del caos ordenat pot esbossar mitjançant l’anomenada “Teoria de les Catàstrofes” del científic francès René Thom i es basaria en dos conceptes antinòmics per intentar “comprendre l’ordre jeràrquic de la complexitat biològica”. Així, el concepte d’estabilitat o equilibri es refereix a un sistema que roman estable encara que registri un canvi, principi que traslladat a l’esfera política es traduiria en la reforma del Règim del 78 sense alterar els seus principis essencials (Monàrquic, jacobí i neoliberal), tesi que defensarien els partits de l’establishment dominant de l’Estat espanyol (PP, PSOE i Ciutadans). A la riba antònima, trobem el concepte de canvi qualitatiu o discontinuïtat que es produeix quan simples canvis quantitatius passen a ser una altra cosa diferent i el sistema es transforma internament de manera radical en una nova realitat que modifica la seva situació d’equilibri intern i es crea una situació nova (República Confederal), tesi defensada tan sols per Unides Podem i els grups independentistes perifèrics i que és associada per l’aparell mediàtic del sistema dominant (mass media) amb l’adveniment del caos.
Per què intenta l’establishment acabar amb Unides Podem?
L’establishment de l’Estat espanyol estaria format per les elits financera-empresarials, política, militar, jerarquia catòlica, universitària i mass media de l’Estat espanyol, hereus naturals del llegat del General Franco que haurien fagocitat totes les esferes de decisió (segons es desprèn de la lectura del llibre Oligarquia financera i poder polític a Espanya escrit per l’exbanquer Manuel Port Ducet), i iniciat així mateix una deriva totalitària que hauria ja convertit la pseudodemocràcia espanyola en ostatge de l’establishment i que tindria com a objectiu últim la implementació de l'”Estat tardofranquista”, anacronisme polític que beuria de les fonts del centralisme bonapartista francès i del paternalisme de les dictadures toves.
L’actual sistema dominant o establishment de les societats occidentals utilitzaria la dictadura invisible del consumisme compulsiu de béns materials per anul·lar els ideals de l’individu primigeni i transformar-lo en un ésser acrític, poruc i conformista que passarà a engrossir ineludiblement les files d’una societat homogènia, uniforme i fàcilment manipulable mitjançant les tècniques de manipulació de masses. Així, l’estratègia del bipartidisme espanyol seria mantenir vigent el règim del 78 davant el vertigen que suscita la utopia d’un Nou Règim propugnada per Podem, amb l’objectiu confés de formar un Govern de Salvació PSOE-PP que s’encarregarà d’implementar un estat monàrquic, bonapartista i eurocèntric, seguint la màxima del gatopardismo (canviar-ho tot perquè res no canviï) per estar la societat espanyola integrada per individus unidimensionals que no dubten a prevaler el panem et circenses.
És utopia la III República?
El biòleg Lyan Watson en la seva obra Lifetide publicada el 1979 afirma que “si un nombre prou gran de persones (Massa Crítica) adquireixen un nou coneixement o forma de veure les coses, això es propagarà per tota la humanitat”, pel que cal que un determinat nombre de persones (Massa Crítica), abast una consciència més elevada, moment en què l’individu és capaç ja de fer un salt evolutiu i aconseguir un canvi de mentalitat, tesi coneguda com “Teoria del Cent Mico”. En l’actualitat, estem assistint a Catalunya a l’aparició d’un nou individu (Individu Multidimensional) reafirmat en una sòlida consciència crítica i sustentat en valors caiguts en desús com la solidaritat i la indignació col·lectiva davant la corrupció i injustícia imperants i disposat a trencar les normes i les lleis imposades per la “monarquia de les tenebres” de l’Estat espanyol i que aconseguirà finalment la utopia d’una República Confederal després d’una època traumàtica en la qual agonitzarà el vell sense que es faci de dia la novetat. Així, l’agudització de la crisi econòmica, la desafecció política de la societat espanyola motivada pels sagnants casos de corrupció de l’elit politicoeconòmica i els escàndols de la monarquia borbònica, faran revisar la vigència de la Constitució del 78 en la qual se sustenta l’actual statu quo i després d’un procés que sembla inevitable de catarsi i posterior metanoia col·lectiva en el conjunt de l’Estat espanyol, no seria descartable la instauració de la III República en l’horitzó de l’any 2025, escenari en el qual es procedirà al disseny d’una nova cartografia de l’Estat espanyol amb la implementació d’un Estat Confederal.
