Amigues, amics,
Tot cercant un coronavirus, que a Llerona també n’hi ha (vegeu foto adjunta), m’he fixat que, de prop i sense por, em seguia un merlot, aquell ocellot negre amb un nas groc i punxegut, amb més confiança que l’habitual en els animals salvatges. M’agradava que es refiés de mi, però no m’agradava el seu aspecte. Per què? Doncs perquè em recordava aquell noi de la Roca que, com deia ahir el Sala Martín al FAQS, no ha comprat una aspirina en sa vida i ara, amb vestit negre de ministre, li van fer comprar milers, centenars de milers de tapa-boques i respiradors d’alta tecnologia i… així va anar la cosa, que no és per fer-hi broma, sinó per posar querelles i plorar. És el mateix noi que ha privat als paisans del Baix Montseny de passar demà, dilluns, a la fase 1 de confinament, sense cap mena de raonament. Com que aquest noi deu ser l’únic del gobierno que sap on és el Baix Montseny i no li queda gaire lluny de casa ni de la “Roca Village”, deu haver tingut alguna topada amb la gent de Sant Celoni i rodalia. Noi! Porta un dia el Pedro Sánchez al Baix Montseny perquè senti com s’hi respira i deixa’t de manies o el que sigui.
No tinc paraules per descriure què està passant i menys per al que passarà en un futur més o menys pròxim. Em falten paraules i les paraules són l’essència d’una cultura de la qual se n’està fent engrunes. Quan parlem, escrivim o cantem les paraules són la traducció de la nostra creació o pensament. Diuen que els principals perjudicats per la pandèmia de la Covid-19 seran el turisme i la cultura. Ara!, ningú no en té la culpa o almenys això ens volen fer creure. Els primers i principals perjudicats han estat les víctimes humanes d’aquesta malaltia que està assolant el món, les seves famílies i els qui poden arrossegar-ne alguna seqüela, segons temen els experts. Després vindrà tota la resta, incloent-hi el turisme i la cultura.
El turisme m’importa per les persones que en viuen, però la cosa té més fons. En aquest país ens hem dedicat a fomentar el turisme perquè és el més fàcil. Tenim sol, platges, paisatges, gastronomia i, segons on, salero y oléeee…! El salero y olé, com les platges i el paisatge, ha sortit de la natura, en aquest cas de les coves que encara hi ha en alguns indrets de la pell de brau i de les que els seus habitants són explotats com bufons pel turisme que ara s’enyora. Si molts recursos públics i privats que s’han dedicat al foment del turisme s’haguessin invertit en recerca, indústria i cultura, ara ens miraríem el futur d’una altra manera més serena i optimista. A llarg termini, es paguen els errors i els egoismes del passat. La recerca ens hauria fet posseïdors de tecnologies bàsiques per a la indústria que crea riquesa i llocs de treball molt més sòlids que el turisme i també uns coneixements i una indústria farmacèutica que, en èpoques com l’actual, no ens farien tan dependents d’intermediaris i especuladors que, quan ens fan arribar els productes imprescindibles, ja no caben els morts als tanatoris. Per tant, ara s’han comès errors, però els grans errors vénen de més lluny, de la curtedat de mires i egoisme dels que inverteixen i dels que fomenten determinades inversions. Aclariments: no tots els inversors cerquen el diners fàcils, la nostra recerca és exemplar però li han faltat recursos per arribar a tot arreu, el turisme no és dolent en si mateix, però el turisme de “borratxera, etc.”, el turisme inculte, sí; és pervers! La major part del que ve a casa nostra és d’aquest i en aquesta mena de turisme no cal invertir-hi.
I, si parlem de cultura? De tota mena de cultura, de la més propera i popular fins a la més sofisticada i universal. Tothom té dret a la igualtat d’oportunitats en l’educació, la sanitat, la cultura i en altres béns que afecten la dignitat de la persona. És ben cert que gent, o gentussa amb igualtat d’oportunitats no ben aprofitades, vaguen pels carrers, platges, locals nocturns o “xiringuitos” de tota mena fent el brètol. Hi ha universitaris, més d’estrangers que no pas locals, que són turistes incultes. Aquesta mena de turisme és el que no volem. De la mateixa manera que hauríem d’acollir refugiats indefensos, hauríem d’acollir gent que no es pot permetre fer turisme per manca de mitjans econòmics. Aquests no són el turisme de “borratxera”; segur que molts d’ells sabrien apreciar millor la nostra riquesa natural, humana i cultural. Aquests sortirien enriquits i agraïts; no com els que, a més de fer mal, ens menyspreen. No vull allò del “turisme de qualitat”; vull, penso que volem, turisme senzillament educat. Invertir en aquesta mena de turisme, això seria com invertir en indústria, en coneixement, en cultura.
Se’n va la Nissan i no tenim recanvi. Ens manca tecnologia perquè hem invertit massa en turisme i massa poc en recerca. També hem invertit poc en cultura. La cultura popular no s’acaba amb els grans concerts a les platges ni a les places, que també són necessaris. Ens falta la cultura de la priorització. És clar, qui és que ha de començar prioritzant? Els grans inversors i els qui els donen facilitats, els polítics! Tenim massa polítics incultes des d’aquest punt de vista, el de les prioritats. Gastar-se fortunes en aeroports, línies de ferrocarril o carreteres buides mentre que els docents i sanitaris hagin de ser mileuristes, això és incultura política. Aquesta la fan diversos tipus de polítics; de primer, els corruptes i, segon, els qui no han treballat mai en altra cosa que no sigui la política. De fet, cap dels dos treballen de res.
Un apunt final sobre un tema cabdal, la justícia. No obliden que tenim presos polítics que, encara que surten a treballar, van a dormir a la presó i no poden passar el confinament a casa seva. Els qui els han posat en presó preventiva, els qui els han mal jutjat, els qui ara els segueixen perseguint per les seves idees, aquesta mena de jutges també són gent inculta, per moltes parets de llibres que exhibeixin en les seves biblioteques privades i facin cites “erudites”. Aquesta mena de jutges, fiscals o acusacions “privades”, són incultes perquè han oblidat una de les essències de la nostra cultura, l’humanisme! El futur? Ara em miro la parella de pardals que han niat en el forat d’una biga del porxo. Malgrat els humans que anem amunt i avall per sota, han construït el niu, la femella ha post els ous que ja s’han obert, se sent el piu-piu, i ara els porten menjar amb volades contínues i agosarades. On és l’humanisme?
Vostre,
Josep M. Boixareu Vilaplana
